Khivà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 6:
{{VT|Khanat de Khivà}}
===Història antiga===
La regió de Khivà és un dels antics pilars de les activitats culturals i de l'arquitectura [[Iran|iranianes]]. Històricament, els seus habitants eren d'arrel iraniana, de la branca coràsmica. Parlaven una [[persa|llengua irànica]] oriental anomenada [[coràsmic]]. Com a conseqüència dels constants atacs i de les migracions dels turcs, la regió té ara una població barrejada i ha perdut la llengua persa. Els natius anomenaven a la ciutat com Khivak. Istrakhri, Mukaddasi i Yakubi l'esmenten al segle X i diuen que era una gran ciutat construïda al canal d'un riu amb diverses mesquites; No va agafar importància fins al segle XVI sota els uzbeks.
Per la seva història fins al [[1511]] vegeu [[Khwarizm]].
Línia 12:
La dinastia local uzbeka anomenada Arabshadida o dels Arabshadides derivada de Djoci el fill gran de Genguis Khan.<ref> Zambaur, Manual de genéalogie et chronologie </ref> va prendre el poder el [[1511]]. Amb aquesta dinastia la capital es va establir a Khivà que des de la destrucció de [[Urgendj]] havia esdevingut la ciutat principal, antigament anomenada Khiwak i ja esmentada pels geògrafs àrabs al segle X com a lloc de certa rellevància.<ref> els habitants al segle X eren [[xafiïtes]] mentre la resta del país era [[hanefita]]</ref>
A la segona part del regnat de Arab Muhammad (1602-1623) la capital es va traslladar a Khiva. Una nova Urgendj fou construïda a 30 km de Khivà; l'antiga capital [[Kath]] havia quedat totalment despoblada i el khan Muhammad Anusha (1663-1674) en va construir una de nova a la riba esquerra de l'[[Amudarià]], més avall de la nova Urgendj. Amb el temps la capital va donar el seu nom al territori ([[Khanat de Khivà]]).
La dinastia va governar sobre extensos territoris que anaven fins al límit nord del Khurasan i els rius orientals de la mar Càspia, regions anomenades "Costat de la muntanya" per oposició a les terres planes de la vall de l'Amudarià (Costat de l'aigua). Durant dos anys (1538-1540) fou ocupada per l'emir uzbek de [[Bukharà]] Ubayd Allah ben Mahmud, però no s'hi va poder sostenir; el [[1593]] Abd Allah ben Iskandar de Bukharà va tornar a ocupar el país (1593-1598) i altre cop en fou expulsat. Fins i tot Khiva van arribar a fer alguna incursió contra Bukharà (Muhammad Anusha Khan el [[1665]]). El khanat estava format per dominis feudals o beyliks, units entre ells per lligams molt fluixos. Els seus senyors eren els hakim que reconeixien la sobirania personal del khan de Khiva. La unitat del khanat depenia doncs de la potència personal del khan. El sobirà més important fou [[Abu l-Ghazi Bahadur Khan|Abu l-Ghazi I Bahadur Khan]] (1644-1663) que va redactar la ''Shedjere-yi Terakime'' (Història dels mongols) en turc txagatai (turc oriental) i la ''Shadjarat al-Atrak'' (Història dels Shaybanides) també en txagatai, que va acabar el seu fill Anusha. El mateix khan diu que escrivia personalment l'obra perquè cap dels seus súbdits tenia prou instrucció per fer-ho. El Khan Anusha va conquerir [[Mashad]] vers 1680 i llavors va agafar el títol de shah.
Línia 26:
El [[1804]] a la mort de l'''inak'' Avaz Biy, (fill i successor de Muhammed Amin Inak), el seu fill Iltazar va agafar el títol de khan. Muhammad Rahim va fer la guerra a Bukharà que va continuar el seu fill Allah Kuli. En aquest temps va assolir la màxima grandària anant de la [[mar d'Aral]] i la desembocadura del [[Sirdarià]] fins al sud de [[Merv]].
En ple {{segle|XIX|s}} es va donar un episodi curiós, en el decurs de la lluita entre l'[[imperi Rus]] i l'[[imperi Britànic]] per la supremacia a l'Àsia central. El [[1839]] es va dur a terme una nova expedició russa per alliberar els esclaus capturats i venuts per assaltants [[turcman]]s que havien entrat dins els territoris russos de la [[mar Càspia]], però també en un intent d'eixamplar les pròpies fronteres mentre els britànics estaven embrancats en la [[Primera Guerra Angloafganesa]]. L'expedició, encapçalada pel general Perovski, que comandava la guarnició d'[[Orenburg]], consistia en 5.200 soldats d'infanteria i 10.000 camells. A causa de la mala planificació i a una mica de mala sort, van partir el novembre de [[1839]], en un dels pitjors hiverns que es recorden, i es veieren obligats a tornar l'[[1 de febrer]] de [[1840]]; van arribar a [[Orenburg]] al maig, havent sofert un miler de baixes sense haver disparat un sol tret.
Al mateix temps, els britànics, desitjosos de posar fi a les pretensions russes d'annexionar-se Khivà, van llançar la seva pròpia temptativa per alliberar els esclaus. Un sol oficial establert a [[Herat]], el capità [[James Abbott]], disfressat d'afgà, va partir la nit de Nadal de 1839 cap a Khivà. Hi va arribar a la fi de juny del [[1840]], i si bé el khan recelava de la seva identitat, va aconseguir que li deixés portar una carta al tsar per solucionar la qüestió dels esclaus. El [[7 de març]] de 1840, doncs, va sortir cap a [[Fort Aleksandrovsk]], i fou traït i robat pel seu guia, i tot seguit deixat anar quan els bandits van saber el seu origen i la destinació de la carta. Aleshores, els seus superiors d'[[Herat]], no tenint notícies seves, van enviar un altre oficial, el tinent [[Richmond Shakespear]], a buscar-lo. Shakespear va tenir molt més èxit que Abbott, ja que no només va acordar amb el khan alliberar tots els súbdits russos que hi hagués sota el seu control, sinó que el fet de posseir esclaus russos fos un crim castigat amb la mort. Els esclaus alliberats i Shakespear van arribar a Fort Aleksandrovsk el [[15 d'agost]] de 1840, i [[Rússia]] va perdre, de moment, la seva primera motivació per a la conquesta de Khivà.
| |||