Koroni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Korone''' o '''Koron''' (llatí '''Corone''', turc otomà Korön) fou una ciutat de [[Messènia]] a la part occidental del [[golf Messènic]] que de vegades s'anomena [[golf de Corone]].
Segons [[Pausànias (geògraf)|Pausànias]] es va edificar al lloc d'Epeia, ciutat esmentada per [[Homer]], quan els messenis foren reintegrats al seu país per [[Epaminondes]], i se li va dir Coronea o Coroneia perquè el seu fundador, Epimèlides, era nadiu de [[Queronea]] a [[Beòcia]]. Aviat els messenis li van dir Korone. [[Estrabó]] en canvi diu que Korone fou edificada sobre l'homeriana Pedasus. La deïtat tutelar fou [[Atena]] i a l'àgora hi havia una estàtua de [[Zeus]] Zoter. El port de la ciutat es deia Port dels Aqueus. Era al peu de la muntanya Temathia o Mathia avui Lykódimo, al peu de la qual hi ha l'actual ciutat de Petalidhi, que ocupa el lloc de l'antiga Korone mentre la moderna '''Koróni''' és una mica al sud, al lloc on antigament hi havia Asine. Queden bastants restes de la ciutat antiga, amb edificis i muralles i restes d'obres art. L'aigua venia de la font de Platàniston. Una mica al sud de la ciutat hi era el temple d'[[Apol·lo]] Corinti probablement al lloc de l'actual turó de Sant Elies (a la vila de Kastélia)
Línia 10:
=== Edat Mitjana ===
[[Fitxer:Vincenzo Coronelli03.jpg|miniatura|Mapa venecià de Korone (1686)]]
El [[1205]] fou ocupada pels cavallers francs de la [[Quarta Croada]] i integrada al feu de Jofré de Villehardouin ([[1205]]), el qual, en virtut del tractat de [[Sapiendza]], ratificat per [[Miguel Paleòleg]] ([[1209]]), la va cedir a la [[República de Venècia]] que de fet ja s'hi havia establert des del [[1206]].
Els venecians, als que interessava una bona base naval, van reforçar les fortificacions i van reorganitzar l'administració. Va ser atacada pels otomans el [[1428]] sense èxit. Va romandre en poder de Venècia fins al [[15 d'agost]] del [[1500]] en què es va rendir i [[Batalla de Lepant (1500)|fou ocupada]] pels otomans ([[17 d'agost]] de [[1500]]) junt amb [[Pilos d'Èlide|Navarino]], durant la [[Guerra Turcoveneciana (1499-1503)|guerra Otomano-veneciana]]. Molts habitants van fugir a les [[illes Jòniques]] (sobretot a [[Zante]] i [[Cefalònia]]) i al sud d'Itàlia, durant l'ocupació otomana. Una guarnició de 500 [[geníssers]] i 1.000 ''azabs''.
El [[1532]] la flota cristiana del Papa, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], i els [[orde de Malta|cavallers de Malta]] dirigits per l'almirall genovès [[Andrea Dòria]] van ocupar Korone;<ref>{{Ref-llibre |cognom=Trascasas Casares |nom=Mercedes |títol=Genesii Sepvlvedae de Bello Africo |url=https://books.google.cat/books?id=ECBH1r2_wbAC&pg=PR64&dq=cor%C3%B3+doria+1532&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj5kuaP96LNAhWDfRoKHT0-AH8Q6AEIJDAB#v=onepage&q=cor%C3%B3%20doria%201532&f=false |llengua= |editorial=UNED |data=2013 |pàgines=lxiv |isbn=8436266455}}</ref> els otomans van intentar recuperar-la la primavera del 1533, però foren rebutjats; llavors van enviar contra la fortalesa al pirata [[Khair ed-Din Barba-rossa|Barba-roja]] (hivern del 1533 al 1534) i com que els defensors patien una epidèmia de [[pesta]], i l'hivern era rigorós, la van abandonar vers Nàpols, sense lluita, per ordre del seu comandant [[Mendoza]] ([[1534]]) i es van emportar a dos mil habitants que es van establir al sud d'Itàlia. Els otomans la van recuperar immediatament.
Fou seu d'un Kada dependent del sandjak de [[Modon]] (i des del [[1582]] al sandjak de [[Mistra]]) dins la ''[[liwa]]'' de [[Peloponès|Morea]]. La fortalesa i el seu territori eren feu imperial (''khass-i-humayyun'').
| |||