Krak dels Cavallers: diferència entre les revisions

 

== Situació geogràfica i cronologia ==

[[Fitxer:krak des chevaliers - artist rendering.jpg|miniatura|El Krak dels Cavallers (reconstrucció)]]

El castell domina la [[plana d'El-Bukeia]] i forma part de la xarxa defensiva que recorria les fronteres dels antics estats llatins d'Orient i controlava la falla d'Homs, punt estratègic i cruïlla de rutes, que unien [[Homs]], a l'est, i [[Trípoli (Líban)|Trípoli]] a la costa, així com [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], al nord, i [[Beirut]] al sud. És un dels castells croats més prestigiosos i millor conservats.

 

=== La primera croada ===

[[Fitxer:Krak des chavaliers plaine.jpg|miniatura|esquerra|Espai entre els dos recintes emmurallats]]

El gener del 1099, quan va arribar la [[Primera croada]], la guarnició turca fou vençuda per [[Ramon IV de Tolosa]], però la va abandonar, ja que el seu objectiu era [[Jerusalem]]. Els croats van intentar recuperar la fortalesa el 1102 i fou el regent d'Antioquia, [[Tancred de Galilea|Tancred d'Hauteville]], qui la va conquerir el 1110 i hi va instal·lar una guarnició franca sota l'autoritat del comte de Trípoli. El 1115, una ofensiva d'Arslan, l'emir d'[[Alep]], fou refusada.

 

=== La Segona croada ===

A partir de la segona meitat del {{segle|XII}}, a continuació de la caiguda dels [[Imperi Seljúcida|seljúcides]] i les victòries d'[[Imad-ad-Din Zengi]] sobre els croats, amb la pèrdua del [[comtat d'Edessa]] i de les taules, va comportar el setge de [[Damasc]] durant la [[Segona Croada|Segona croada]] i l'arribada al poder de [[Nur-ad-Din Mahmud|Nur-ad-Din]], que va establir una unitat dels àrabs contra la pressió croada i també sobre el Krak.

 

 

=== La caiguda del Krak ===

[[Fitxer:Krak_des_chevaliers_-_plan.jpg|miniatura|esquerra|Plànol del Krak dels Cavallers]]

 

 

=== Després de les croades ===

[[Fitxer:Krak westliche Ringmauern.jpg|miniatura|Espai entre els dos recintes emmurallats]]

Els mamelucs van usar i modificar el Krak i en van reformar el flanc sud amb un [[aqüeducte]] i un ''[[Banys àrabs|hammam]]'', però el seu interès estratègic va disminuir progressivament amb la marxa dels croats. Les invasions mongoles de [[Tamerlà]] (1400-1401) i les dels otomans el 1516 van ignorar el lloc. Des d'aquesta època, el castell fou conegut com a ''Qàlat al''-''Hisn''.

 

== Bibliografia ==

* Paul Deschamp, ''Terre Sainte Romane'', Zodiaque, 1964.