Espècie amenaçada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 41:
**''Ursus arctos'', [[ós bru]]
**''Felis silvestris'', [[gat fer]]
**''Mustela lutreola'', [[visó europeu]]
* [[Mol·lusc]]s:
**''Margaritifera auricularia'', [[nàiade]]
Línia 117:
És una disciplina àmplia, que necessita contribucions de camps tan diferents com l'[[ecologia]], la [[genètica]], la biogeografia, la biologia del comportament, les ciències polítiques, la [[sociologia]], l'[[antropologia]], etc.<ref name="Groom">Groom, M.J., Meffe, G.K. & Carroll, C.R. (2005). ''Principles of conservation biology''. Sinauer, Sunderland, tercera edició. {{en}}</ref>
Hi ha tres principis que guien la biologia de la conservació:<ref name="Groom"/>
* L'[[evolució]] és l'únic mecanisme capaç d'explicar els patrons de biodiversitat que veiem en el món avui, pel que les respostes als problemes de conservació han de ser desenvolupades dins d'un marc evolutiu.
* El món ecològic és dinàmic i no es manté en equilibri (almenys no indefinidament), i la regulació de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes és portada a terme sovint per processos externs.
Línia 138:
Fitxer:Caretta caretta01.jpg|[[Tortuga careta]] o tortuga babaua
Fitxer:Arowana.jpg|''[[Scleropages formosus]]'' o [[Arowana]]
Fitxer:Linces19.jpg|Un [[linx ibèric]], el [[mamífer]] més amenaçat d'Europa
</gallery>
Línia 180:
== A Catalunya ==
A Catalunya, hi conflueix una gran riquesa d’espècies amb una alta concentració d’impactes i pressions que n’amenacen la conservació. El repte és revertir aquest grau d’amenaça. Els plans de recuperació i conservació, i accions concretes com les reintroduccions, contribueixen efectivament a recuperar les espècies amenaçades:
* El '''[[trencalòs]]''' (Gypaetus barbatus) va ser la primera espècie per a la qual es va aprovar un pla de recuperació a Catalunya, l’any 1994. El pla té per objectiu potenciar la capacitat reproductora de l’espècie, reduir-ne la taxa de mortalitat, facilitar la recolonització d’antics territoris i mantenir la qualitat natural dels seus hàbitats. Dels 2 territoris al Prepirineu i les 2 parelles reproductores identificats l’any 1980, s’ha passat a uns 40 territoris.<ref>{{ref-web|url=http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/bd_conservacio/bd_catalunya_ca_basic.pdf|consulta=6 desembre 2014|títol=Biodiversitat a Catalunya|obra=web|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>
* El '''[[xoriguer petit]]''' (Falco naumanni) és el rapinyaire diürn més petit de Catalunya, catalogat per la UICN com a espècie amenaçada a escala mundial. Típica d’espais oberts, és una espècie migradora que retorna cada any a Catalunya en època de cria. Habitava principalment les zones cerealistes de la plana de Lleida i l’Empordà, encara que també se’l trobava a Barcelona i al Bages. Es va extingir el 1986, però durant la dècada dels 90 es va reintroduir amb exemplars de cria en captivitat procedents del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa. Des d’aleshores se n’han alliberat entre 50 i 150 exemplars cada any, i se n’ha restablert una nova població a Catalunya, amb més d’un centenar de parelles, principalment a la Noguera i l’Alt Empordà. Malgrat tot, l’espècie pateix problemes de depredació, i això obliga a continuar gestionant el seu hàbitat per fer-la viable.
| |||