Edat mitjana: diferència entre les revisions

Actualment, els historiadors del període prefereixen [[tesi de la continuïtat|matisar aquesta ruptura]] entre l'[[edat antiga]] i l'edat Mitjana, de manera que entre els segles [[segle III|III]] i {{Romanes|VIII}} se sol parlar d'[[antiguitat tardana]], que hauria estat una gran etapa de transició en tots els àmbits: en l'àmbit econòmic, per la substitució del [[Esclavitud#L'esclavatge a la Roma i Grècia clàssiques|sistema esclavista]] pel [[feudalisme]]; en l'àmbit social, per la desaparició del concepte de [[ciutadania romana]] i la consolidació dels [[estaments]] medievals; en l'àmbit polític, per la descomposició de les estructures centralitzades de l'imperi que donà pas a una dispersió del poder; i en l'àmbit ideològic i cultural, per l'absorció i substitució de la [[cultura clàssica]] per les [[teocentrisme|teocèntriques]] cultures [[crist]]ianes o [[islam|islàmica]] (cadascuna en el seu espai).<ref>Anderson, Perry. ''Transiciones de la Antigüedad al Feudalismo''. Madrid: Siglo XXI. 1979. {{ISBN|84-323-0355-0}}</ref>

 

 

L'[[alta edat mitjana]] es caracteritzà per la ruralització i la davallada comercial i cultural de l'Occident europeu. L'[[Imperi Romà d'Orient]] allargà l'ensulsiada de l'[[Imperi Romà d'Occident]] mentre l'[[islam]] s'estengué fins a [[Hispània]]. Entre els segles VIII i X, l'Europa [[cristianisme|cristiana]] consolidà un sistema econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de ''[[feudalisme]]'', marcat per la feblesa del poder monàrquic, amb una autoritat mediatitzada per la [[noblesa]] i el [[clergat]]; l'[[autarquia]] econòmica, l'existència d'una complexa xarxa de relacions socials i vincles feudals (de [[vassallatge]] quan la relació era entre dues persones lliures, l'una actuant com a senyor i l'altra de [[vassall]]; o de servitud, quan era entre una persona lliure que actuava de senyor i una altra que renunciava a la seva llibertat: el [[serf]]); i una societat [[teocràcia|teocràtica]], en què la idea de [[Déu]] omplí tota la societat i els centres religiosos actuaren com a focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat, amb el [[llatí]] com a llengua de cultura i d'intercanvi.