Diferència entre revisions de la pàgina «Bisbat de Dol»

2 octets eliminats ,  fa 11 mesos
m
Plantilla
m (Enllaços a Google Llibres en català)
m (Plantilla)
La disputa entre les seus de Dol i Tours va continuar fins als segles {{Romanes|XI}} i {{Romanes|XII}}. El [[papa Gregori VII]] († [[1085]]), potser amb l'esperança de fer de Bretanya un estat vassall de la [[Santa Seu]], concedí a Even, bisbe de Dol, el [[pal·li]] i el títol d'[[arquebisbe]]. Però aviat, les diòcesis sufragànies van abandona Dol per tornar a Tours. Hugues Li Roux encara va aconseguir el pal·li, però sense poder portar cap sufragani a la seva obediència. L'1 de juny de [[1199]], amb la [[butlla]] ''Licet primum'', el [[papa Innocenci III]] va confirmar la seu de Dol com a sufragània de Tours.
 
El [[capítol (catolicisme)|capítol]] de la [[catedral]] de Dol té orígens antics. Ha estat testificat a principis del {{segle|X|s}}, al voltant de [[920]], el [[prebost]] Radhod, que va entretenir a un intercanvi de cartes amb el rei anglès [[Etelstan]]. Després de la invasió [[normands|normanda]], la figura del prebost va ser reemplaçada per la d'[[ardiaca]], com una major dignitat del capítol. El primer ardiaca conegut és Juthael, que va ser triat arquebisbe de Dol al voltant de [[1039]]. Els estatuts més antics del capítol que ens han arribat són els de [[1256]]. Durant el {{segle|XIII|s}} es va construir la catedral dedicada al sant fundador de la diòcesi.
 
El bisbe Jean-François de Chamillart instituí el [[seminari]] diocesà l'any [[1697]].
1.509.614

modificacions