Ràbita: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç a "Ràbita Califal de les Dunes de Guardamar del Segura" |
m Bibliografia |
||
Línia 8:
A l'[[Àndalus]], amb els [[almoràvits]], les ràbites van prendre molta importància com a punts de defensa territorial. A [[Catalunya]], d'acord amb la [[toponímia]], hi havia «'''ràpites'''» al [[Penedès]], al [[Camp de Tarragona]], al [[delta de l'Ebre]], al [[Priorat]] i a tocar de [[Balaguer]].
Les restes de la ràbita més ben conservada són situades a [[la Ràpita]] ([[la Noguera]]). Tot i no ser tan espectaculars com les trobades al [[nord]] d'[[Àfrica]] o bé com les descobertes a les dunes de [[Ràbita Califal de les Dunes de Guardamar del Segura|Guardamar]] ([[País Valencià]]), hi ha una [[torre]] de planta [[rectangle|rectangular]], datada al {{segle|IX|s}} i feta amb grans carreus col·locats al llarg i de través. En la base dels [[Muralla|murs]], té una sabata lleugerament esglaonada, formada per tres filades.<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del
Potser la més coneguda de les rabites fou la del [[cap de Gata]]; a la part atlàntica de l'[[estret de Gibraltar]], destacava la d'al-Tawba ('la Penitència'), situada prop de [[Huelva]] a la boca del [[riu Tinto]], on avui dia hi ha el [[monestir de la Rábida]]. Als [[Països Catalans]], el nom s'ha conservat a [[Sant Carles de la Ràpita]].
| |||