Muş: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia |
m Toponímia |
||
Línia 10:
Després va dependre dels [[seljúcides]] i del [[Shah-i Armin]] d'[[Akhlat]] que va disputar la regió amb els [[ortúquides]]. El [[1207]] fou assetjada per l'aiubita Nadjm al-Din. El 1228 se'n va apoderar el [[khwarizmshah]] [[Djalal al-Din Manguberti]], però poc després va lliurar batalla a la plana de Mush contra el príncep seljúcida d'[[Erzurum]] i fou derrotat. Després van venir els mongols i al {{segle|XIV}} estava en ruïnes. [[Tamerlà]] la va ocupar el 1386. Va pertànyer als [[aq qoyunlu]] que la van conservar en general fins al [[1473]] i després l'autoritat va passar a petits caps kurds locals que es van sotmetre a l'Imperi Otomà sent considerat els prínceps com a ''sanjakbegis'', i depenent de vegades del de [[Bidlis]] i altres del de [[Van]]. A l'inici del {{segle|XIX}} governava el ''mirmiran'' kurd Emin Pasha deposat pels otomans el 1828/1829.
El 1878 va esdevenir seu d'un [[sandjak]] del wilayat de Bidlis o Bitlis, segregat d'Erzurum. En aquest temps tenia 5000 habitants la meitat armenis i la meitat musulmans de majoria kurda. Hi havia esglésies cristianes armènies i catòliques. Al final del {{segle|XIX}} va començar l'activitat revolucionària del [[Dashnak]] (1894). Durant deu anys bandes armènies manades pel cap guerriller Andranik foren actives a la zona. Les represàlies otomanes van portar a les matances del 1915 als districtes de Mush, Bidlis i [[
Només els kurds van restar a Mush. El 1970 hi havia una població de 44.000 habitants a la ciutat i de 234.000 a la província.
| |||