Fotògrafs Napoleon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
Anne Tiffon i Antonio Fernández Soriano van ser els fundadors d'una de les sagues familiars de fotògrafs més importants de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX, la firma «'''A. i E. Dits Napoleón'''».
Anne Tiffon, més coneguda com a Anaïs Napoleon, va ser la primera de cinc fills del matrimoni entre Alexis Tiffon Barrau, perruquer, barber i pedicur, i Marie Cassan Peyras. La família Tiffon va demanar permís per abandonar França amb destinació a València, permís que els hi va ser concedit el desembre de 1845 i que va fer que es traslladessin a Barcelona el 1846, on finalment es van quedar. Donat que a la Barcelona vuitcentista els noms francesos estaven molt de moda el pare va triar el nom de Napoleó per exercir la seva professió, aconseguint prestigi i una gran clientela.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Albertí|nom=Elisenda|títol=Decidides. Set dones contra corrent.|url=|edició=|llengua=català|data=març de 2017|editorial=Albertí Editor|lloc=|pàgines=16-18,21-24,26,28,34-38,40|isbn=9788472461574}}</ref>
Antonio va estudiar fotografia a França i va entrar com a aprenent al estudi fotogràfic de Charles Chavan per, posteriorment, entrar a treballar a Barcelona com a músic en el regiment d'infanteria de la Constitució número 29 quan va conèixer a Anaïs, encara que continuà amb l'ofici de fotògraf ocasional. Es van casar el 24 de desembre de 1850 a la parròquia de Sant Josep i Santa Mònica i el pare de Anaïs els hi va cedir un espai a la seva consulta, donat que el seu nom comercial era Napoleón, també van adoptar el nom per l'estudi fotogràfic.<ref name=":0" /> Aquest va ser el començament d'una de les empreses fotogràfiques espanyoles més duradores i conegudes.[http://www.raco.cat/index.php/locus/article/viewArticle/70745/0]
Línia 19:
La parella va fundar una de les nissagues més importants de fotògrafs de la ciutat, la '''[[Companyia Napoleó]]''', que seguiria amb tres dels seus fills, '''Alejo''' '''Emilio''' (1851), '''Napoleó Francisco''' (1855) i '''Napoleó Fernando''' (1856)<ref name=":0" /> i anys més tard el net, '''Santiago Feliu Fernández'''. Només amb el nom dels fills ens adonem de la importància que va adquirir el nom de Napoleó en el món fotogràfic. Més que un sobrenom es va convertir en un distintiu, en una marca. A més, tenia un regust francès, això era bo gràcies a les connotacions que tenia [[França]], en especial [[París]], en aquell moment com la distinció, la qualitat i la modernitat.[https://pladebarcelona.wordpress.com/2013/12/03/el-passatge-napoleo/]
L'any 1862 la parella va comprar l'edifici que hi havia al número 15 de la Rambla de Santa Mónica, al costat de la casa familiar, i van contractar dos ajudants encarregats del [[Retoc fotogràfic|retoc]] i l'acoloriment manual de les fotografies.<ref name=":0" />
El 1868 obtenen la seva primera medalla en l''''Exposició Aragonesa'''.<ref name=":0" /> També van treballar per a la [[Casa Reial espanyola|Casa Reial]], fent retrats a membres de diverses famílies reials com [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]] i [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] i van obtenir condecoracions a [[Espanya]], [[França]] i [[Portugal]] rebent l'any 1872 l'Encomienda de la Orden de Carlos III i sent posteriorment nomenat comendador de la Real Orden de Isabel La Católica.<ref name=":0" />[[Fitxer:NapoleonFotograf 6237.JPG|miniatura|Revers d'una fotografia.]]En 1881 es va desplaçar a Madrid per assistir al casament del seu fill Napoleón Francisco i va comprar un estudi fotogràfic al '''carrer del Príncep de Madrid''' que va cedir al seu fill qui el va dirigir fins a la seva mort per [[tisi]] el 12 de desembre de 1898, posteriorment la seva esposa es va encarregar de l'estudi<ref name=":0" /> fins que va ser traspassat el 1905.
| |||