Front Patriòtic Ruandès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
{{infotaula d'organització
|nom_original=Front Patriotique Rwandais
|etiqueta_escons1 = [[Cambra de Diputats de Ruanda]]
|escons1 ={{barra escons|36|80|hex=#0087DC}}
|lema= <small>''Unité-Démocratie-Développement''<br>''Ubumwe-Demokarasi-Amajyambere''</small>
}}
El '''Front Patriòtic Ruandès''' ([[francès]] ''Front patriotique rwandais'', FPR) és el partit polític governant a [[Ruanda]]. Dirigit pel president [[Paul Kagame]], el partit ha governat el país des que el seu braç armat va acabar amb el [[genocidi ruandès]] el [[1994]]. El seu lema és ''Unité-Démocratie-Développement'' (''Ubumwe-Demokarasi-Amajyambere'').
Línia 11:
Després de la [[guerra Uganda-Tanzània]] i la caiguda d'[[Idi Amin]] en 1979, l'intel·lectualitat dels refugiats tutsis a [[Uganda]] va crear la primera organització de refugiats polítics de la regió, l<nowiki>'</nowiki>''Alliance Rwandaise pour l'Unité Nationale'' (ANUR), per discutir un possible retorn a Ruanda. Encara que era principalment un fòrum de discussió intel·lectual, es va convertir en militant després de les [[Eleccions generals ugandeses de 1980|eleccions armades de 1980]] de Milton Obote, i va provocar que molts refugiats tutsis s'unissin a [[Yoweri Museveni]] en la lluita contra la [[Guerra Civil ugandesa]]. En resposta, Obote va denunciar l'[[Exèrcit de Resistència Nacional]] (NRA) de Museveni com a compost per [[banyarwanda]]. Un intent fallit de forçar a tots els refugiats tutsis als camps de refugiats al febrer de 1982 va donar lloc a una purga massiva, que va fer tornar 40.000 refugiats a Ruanda. Ruanda va declarar que només reconeixa 4.000 d'ells com a nacionals ruandesos, mentre que Uganda va declarar que només en deixaria tornar 1.000. Els 35.000 restants van quedar en un limb legal al llarg de la regió fronterera que va durar anys, des d'on molts joves refugiats es van unir al NRA.<ref>Mahmood Mamdani (2002) ''When Victims Become Killers: Colonialism, Nativism, and the Genocide in Rwanda'', Princeton University Press, pp168–169</ref>
 
Dues de les 27 persones que van formar part de la incursió del NRA de 1981 a [[Kabamba]] que van començar la guerra eren refugiats tutsis: [[Fred Rwigyema]] i [[Paul Kagame]], que havien crescut junts al camp de refugiats de Kahunge i ambdóss membres actius d'ANUR. En el moment en què el NRA va entrar victoriós a [[Kampala]] el 1986, al voltant d'un quart dels seus 16.000 combatents eren [[banyarwanda]], i Rwigyema era el seu comandant adjunt. Després que es formés el govern de Museveni, Rwigyema va ser nomenat viceministre de defensa i comandant en cap de la [[Força de Defensa Popular d'Uganda]], segon de Museveni en la cadena de comandament militar de la nació. Kagame va ser nomenat cap en funcions d'intel·ligència militar. Els refugiats tutsis van formar un nombre desproporcionat d'oficials de la NRA perquè s'havien unit a la rebel·lió d'hora i, per tant, havien acumulat més experiència.<ref name=M1>Mamdani, pp172–173</ref>
 
Les contribucions dels banyarwanda en la guerra van ser reconegudes immediatament pel nou govern. Sis mesos després d'haver adoptat el poder, Museveni va revertir el règim legal de decennis i va declarar que els banyarwanda que haguessin residit a Uganda tindrien dret a la ciutadania després de 10 anys. Al desembre de 1987, ANUR va celebrar el seu setè congrés a Kampala i es va canviar el nom del Front Patriòtic de Ruanda. El nou FPR, dominat pels veterans de la guerra banyarwanda, era molt més militarista que l'ANUR original.<ref name=M1/>
Línia 20:
Es va demanar a Paul Kagame que tornés dels seus estudis militars als Estats Units per fer-se càrrec del FPR. Posteriorment, el FPR va recórrer als atacs de la guerrilla, centrant-se en les àrees [[Byumba]] i [[Musanze (ciutat)|Ruhengeri]],<ref name=HD/> obtenint el control de la major part del nord del país en 1992.<ref name=PH>Arthur S Banks, Thomas C Miller, William R Overstreet & Judith F Isacoff (2009) ''Political Handbook of the World 2009'', CQ Press, p1125</ref> Finalment, les negociacions entre el FPR i el govern de Ruanda van conduir a la signatura dels [[acords d'Arusha]] el 1993, el que va permetre que el personal del FPR i altres refugiats tornessin al país.<ref name=HD/>
 
L'alto el foc va acabar el 6 d'abril de 1994, quan [[Assassinat de Juvénal Habyarimana i Cyprien Ntaryamira|fou derrocat l'avió]] de [[Juvénal Habyarimana]] prop de l'[[Aeroport Internacional de Kigali]], on va morir amb el [[president de Burundi]] [[Cyprien Ntaryamira]]. Encara es desconeix qui va llançar l'atac; el FPR va acusar extremistes [[hutus]] del govern de Ruanda, mentre que el govern va afirmar que el FPR era responsable de l'atac.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/8453832.stm Hutus 'killed Rwanda President Juvenal Habyarimana'] BBC News, 12 January 2010</ref> El derrocament de l'avió va ser el catalitzador del genocidi ruandès, que va començar en poques hores. Al llarg d'aproximadament 100 dies, foren assassinats 1.000.000 de tutsis, per ordre del govern interí.<ref>Roméo Dallaire (2005) ''Shake Hands With The Devil: The Failure of Humanity in Rwanda'', Arrow, p386</ref><ref>[http://www.unpo.org/members/7861 Batwa] UNPO</ref> El FPR tutsi va reiniciar la seva ofensiva i va prendre el control del país metòdicament reduint les rutes de subministrament del govern i aprofitant el deteriorament de l'ordre social.<ref>Dallaire, p299</ref> El 7 de juny l'arquebisbe de Kigali, el hutu [[Vincent Nsengiyumva]], fou assassinat vora l'església de [[Kabgayi]] amb dos bisbes i 13 sacerdots per membres del FPR, que afirmaven que els religiosos havien estat implicats en l'assassinat de llurs famílies.<ref>New York Times. [https://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9A06E4D6113AF931A25755C0A962958260 June 5-10: New Atrocities in Africa; Three Bishops and 10 Priests Are Slaughtered in Rwanda As Tribal Killings Go On, June 12, 1994]</ref>
 
La victòria de FPR es va completar quan Kigali va ser capturada el 4 de juliol i la resta del país el 18 de juliol. [[Pasteur Bizimungu]] del FPR va ser instal·lat com a president de Ruanda, amb Kagame com a vicepresident. El FPR es va dividir en una divisió política que va mantenir el nom de FPR i en una divisió militar, anomenada Exèrcit Patriòtic Ruandès (ara [[Forces de Defensa Ruandeses]]).