Furlà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 15:
El '''furlà''' (a voltes conegut com a '''friülès''', '''friülés<ref>Friülés en [[Català occidental|pronúncia occidental]] i friülès en [[Català oriental|pronúncia oriental]]. Per a més informació, consulteu: [[Viquipèdia:Llibre d'estil#Sobre l'accentuació de la e|el llibre d'estil]].</ref>''' o '''friülà''', forma basada en la denominació italiana), en furlà ''furlan'' i ''lenghe furlane'',<ref>És prou habitual anomenar-la, també, ''marilenghe'', 'llengua mare' per excel·lència.</ref> és una [[llengua romànica]] que pertany a la branca lingüística [[retoromànic]]a (vegeu ''[[qüestió ladina]]''), i que es parla al [[Friül]] (''Friûl'', nord-est de l'estat [[Itàlia|italià]], a la regió autònoma del [[Friül-Venècia Júlia]]). També és impròpiament anomenada [[ladí]] oriental, ja que té les mateixes arrels del ladí, encara que al llarg dels segles s'ha desenvolupat en diferents camins sota la influència de les llengües veïnes ([[alemany]], [[vènet]], [[eslovè]]) i, més recentment, de la llengua estatal, l'[[italià]].
El cèlebre lingüista [[Graziadio Isaia Ascoli]] (''Saggi ladini'', 1873) fou el primer a establir científicament que el furlà, o el rètic en general ''([[qüestió ladina]])'', és una llengua romànica clarament individualitzada. Ho han anat demostrant fefaentment molts lingüistes posteriors; entre els recents, per exemple, [[Giovanni Frau]] (''La lenghe furlane'', 1972). Malgrat l'acord unànime de la romanística internacional, durant força temps bon nombre de lingüistes italians --amb suport estatal-- insistiren en la presumpta italianitat del furlà, i del rètic en general ''([[qüestió ladina]])''. L'evidència científica acabà imposant-se, però, fins al punt que, reticentment, l'estat italià acabà reconeixent oficialment la lingüicitat tant del furlà com del ladí (llei 482/1999).<ref>En d'altres mots, avui el furlà és considerat com a llengua en si; però, independentment de la postura oficial dels estats, si considerem que el retoromànic (rètic) és una llengua, com s'ha fet sovint ''([[qüestió ladina]])'', llavors el furlà seria un dels tres grans grups dialectals que la componen. L'indiscutible, en tot cas, és que no forma part de la llengua italiana.</ref>
Per la banda occidental el furlà es delimita del [[vènet]] per la línia Livence-[[Tagliamento|Tiliment]]. Tradicionalment s'ha considerat que el vènet s'interposa, així, entre el furlà i les altres parles rètiques/retoromàniques (és a dir, el [[ladí]] i el [[romanx]]). Darrerament, però, es reivindica que el dialecte cadorí, fronterer amb el furlà, no és pas una forma de vènet, sinó una variant zonal de ladí. En aquest cas, hi hauria contigüitat territorial entre ambdós blocs rètics.<ref>Vegeu l'article [[Ladí]].</ref>
La influència romànica patent en parles eslovenes extremoccidentals és essencialment d'origen furlà. L'ens que té el paper més important per a la promoció de la llengua furlana és l'Agjenzie Regjonâl pe lenghe furlane (ARLeF).
Línia 29:
*la faixa extremoriental de les províncies d'Udin i de Gurize, de llengua eslovena;
*diversos territoris de predomini vènet i amb minoria furlana: d'una banda, el sector sud-occidental de la província de Pordenon (comarca de ''[[Sacile|Sathil]]'', en furlà ''Sacîl''); de l'altra, l'illot costaner de ''[[Marano Lagunare|Maràn]]'' (en furlà ''Maran''), a la província d'Udin, i la meitat meridional de la de Gurize (amb ''[[Grado (Gorizia)|Gravo]]'', en furlà ''Grau'', i la comarca de la [[Bisiacaria]], amb ''[[Monfalcone|Monfalcòn]]'', en furlà ''Monfalcon'').
* b) el ''[[Mandament di Puart]]'', inclòs en províncies vènetes d'ençà 1838.
Línia 44:
==== Vocalisme ====
Des del punt de vista fonològic, el furlà es caracteritza en primer lloc per la distinció entre vocals breus (''vocâlis curtes'') i vocals llargues (''vocâlis lungjis''); en ambdós casos la E i la O tenen variants oberta i tancada. En posició tònica es poden donar tant vocals breus com llargues (incloent-ne les variants oberta i tancada); en posició àtona tota vocal és breu (i tancada). Dit altrament:
* el sistema vocàlic tònic és format per set vocals breus {{IPA|/i, ɛ, e, a, ɔ, o, u/}} i set vocals llargues {{IPA|/iː, ɛː, eː, aː, ɔː, oː, uː/}}.
* el sistema vocàlic àton comprèn cinc vocals breus {{IPA|/a, e, i, o, u/}}.
Línia 160:
N'hi ha força excepcions, però no s'accentuen gràficament: decim ('desè'), credit ('crèdit'), grafic ('gràfic'), triangul ('triangle'), ritmic ('rítmic'), sindic ('síndic, batlle'), marxisim ('marxisme'), Novembar ('novembre')...
Els mots ''esdrúixols'' poden presentar qualsevol terminació: amino? ('amen?' estimen?'), tasino? ('callen?'), silabe ('síl·laba'), lagrime ('llàgrima'), femine ('dona'), memorie ('memòria'), glesie ('església'), tecniche ('tècnica'), mediis ('mitjanes'), Indie ('Índia'), Vignesie ('Venècia')... Emperò, no s'accentuen gràficament.
=== Morfosintaxi ===
Línia 383:
* la vocal llarga de mots aguts, encara que no calgui per a indicar-ne la tonicitat: citât ('ciutat'), culturâl ('cultural'), fevelât ('parlat'), Friûl, Timâf
En canvi, no s'accentuen gràficament els mots plans que contradiuen les normes prosòdiques generals (o sigui, que tenen terminacions pròpies de mot agut, vegeu-hi més amunt), ni tampoc els esdrúixols. En aquests casos, per a saber-ne la tonicitat cal conèixer el mot o cercar-lo al diccionari. Aquest punt és, certament, una incongruència ortogràfica, potser explicable sociolingüísticament per la interposició cultural dels usos ortogràfics italians (en què no s'accentuen els mots plans, perquè no cal, ni tampoc els esdrúixols, tot i que caldria).
===Apòstrof i contraccions===
Línia 437:
Coincidint amb l'ús italià, no s'utilitza la ''h'' muda etimològica; la ''h'' només s'usa, doncs, com a part integrant dels dígrafs ''ch'' i ''gh'' (equivalents dels dígrafs catalans ''qu'' i ''gu'').
Endemés, en els cultismes es dona /ks/, ortografiat ''x'': taxist ('taxista'), marxisim ('marxisme').
Línia 453:
La delimitació oficial del domini lingüístic furlà s'establí mitjançant un seguit de decrets adoptats entre 1996 i 2003, i inclou el ''Mandament di Puart'' (administrativament del [[Vèneto]]). La toponímia normativa en furlà fou fixada oficialment el 2002, amb revisions al 2009 i 2014.
Convé explicitar que set municipis reputats com a furlanòfons no figuren en la llista oficial, per diversos motius.<ref>Es tracta, d'una banda, de [[Erto e Casso|Nert e Cjas]], [[Cimolais]] i [[Vajont|Vaiont]], que refusaren de constar a la llista perquè s'especula que potser els parlars locals són formes de ladí potser venetitzades; la resultant és que aquests parlars locals del Friül manquen de cap mena de protecció. És per això que alguns mapes lingüístics representen com a no furlanòfon un sector de l'extrem nord-occidental del Friül: és el conjunt de Nert e Cjas i Cimolais. D'altra banda, hi ha el cas de [[Chions|Cjons]], [[Azzano Decimo|Daçan di Pordenon]], [[Roveredo in Piano|Lavorêt]] i [[Fiume Veneto|Vile di Flum]], que, situats a la frontera lingüística amb el vènet, presenten una certa hibridació.</ref>
Entre els municipis furlanòfons més notoris per uns motius o altres destaquen, per comarques historicogeogràfiques:
Línia 481:
El 1981 el furlà començà a tenir un relatiu suport oficial en l'àmbit de la regió administrativa, mentre que l'estat italià, com a tal, no havia renunciat obertament a la línia mussoliniana de considerar les parles rètiques com a dialectes de la llengua italiana. La llei regional 68/1981 (8 setembre) preveia molt genèricament "attività rivolte alla tutela e alla valorizzazione delle lingue, culture e parlate locali". La llei regional 15/1996 (22 març), ''Norme per la tutela e la promozione della lingua e della cultura friulane e istituzione del servizio per le lingue regionale e minoritarie'', per primera volta d'ençà l'Imperi austrohongarès, reconeixia el furlà com a llengua i obria la possibilitat d'usar-lo en administracions locals, toponímia, ensenyament i mitjans de comunicació. Actualment l'ha substituïda la llei regional 29/2007, ''Norme per la tutela, valorizzazione e promozione della lingua furlana''. La llei de 1996 creà l{{'}}''Osservatori pe lenghe e pe cultura furlanis'', ampliat el 2005 com a Agjenzie Regionâl pe lenghe furlane ''(ARLeF)''.
No fou sinó al cap de molts anys de combat polític que l'estat italià reconegué oficialment l'existència de tota una sèrie de comunitats lingüístiques autòctones, entre d'altres la furlana, mitjançant la llei estatal 482/1999 (15 desembre), ''Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche'', la qual permeté l'ingrés d'aqueixes llengües en l'administració i l'ensenyament, tot i que tímidament i amb extrema lentitud. En ser llei d'àmbit estatal, també permetia cobrir els furlanòfons de Puart, i fins i tot les comunitats furlanòfones d'un cert gruix establertes en altres dominis lingüístics.
Remarquem que, si bé es tracta d'un avenç històric en comparació amb la situació anterior, aquest corpus legal no comporta pas cap reconeixement de drets polítics col·lectius: se circumscriu estrictament al camp lingüisticocultural. En aquest marc es limita a eliminar dificultats afegides al desenvolupament de les anomenades "llengües minoritàries"; però no es planteja en cap cas d’equiparar-les a l'única llengua que continua sent pròpiament oficial, l'italià. D'altra banda, força autoritats -–sobretot l'administració central— apliquen aqueixa legislació amb morositat sospitosa, la infrafinancen o l’obstaculitzen.
La delimitació oficial del domini lingüístic furlà s'establí mitjançant un seguit de decrets adoptats entre 1996 i 2003, i inclou el ''Mandament di Puart'' (administrativament del Vèneto).
La toponímia normativa en furlà fou fixada oficialment el 2002, amb revisions del 2009 i 2014.
Línia 494:
===Ensenyament===
Pel que fa a l'ensenyament, el furlà hi és molt poc present. Des de 1999 el furlà és assignatura optativa a les llars d'infants, a les escoles de primària i a les secundàries. La Societât Filologjiche Furlane organitza des de 1952 cursos de furlà per a adults.
Des del 1975 també hi ha un curs de furlà per a adults a la Universitat d'Udin, universitat que actualment té el furlà com una de les llengües de producció d'estudis.
===Retolació===
Línia 508:
Hi ha bon nombre de llocs ''web'' en furlà, mantinguts bé per entitats lingüisticoculturals, bé per particulars. Els ''webs'' de les administracions regional, provincials i municipals han de mantenir versions furlanes, ni que siguin parcials (si més no, teòricament). El lloc ''web'' del club de futbol de l'Udinese calcio és disponible en idioma furlà.
== Bibliografia ==
{{MR|data=2017}}
| |||