Fàbrica de Cal Gallifa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 13:
Cal Gallifa va funcionar com a fàbrica tèxtil entre 1860 i 1977. L'edifici es va començar a construir el 1860 per Francesc Gallifa i Gomis associat amb Argemí i Vila. Les obres de la fàbrica duraren 5 anys i el 1865 es posava en funcionament la instal·lació de tres plantes, amb 51 treballadors, 6.390 fusos i 24 cardadores. Els terrenys havien estat adquirit uns anys abans, el 8 d'abril de 1845, per una societat d'industrials assentats a Manresa, formada per Llorenç Balari i Ferrer, Isidre Argemí i Gneres, Maurici Torres i Cornet i Francesc Gallifa i Gomis. Gallifa, d'acord amb Borràs i Burés, amos de les fàbriques veïnes, construïren entre 1850 i 1853 el salt d'aigua compartit que donava energia a les tres fàbriques. Des dels inicis la fàbrica Gallifa va funcionar amb vapor i l'energia hidràulica del salt d'aigua fins al 1913, quan va arribar l'energia elèctrica. La dependència de la força de l'aigua encara va continuar com a força per generar electricitat. Així, el 1933 i 1934 es va modernitzar la turbina i s'hi va posar un alternador i els anys posteriors a la Guerra Civil, i a causa de les restriccions elèctriques, la fàbrica es veié obligada a modernitzar el salt d'aigua de Can Canals.<ref name="inventari" />
 
El 1885 la companyia que explotava la fàbrica juntament amb d'altres a Manresa i Cardona es va transformar en Baleri, Gallifa, Vila i Cia. La societat va durar tretze anys fins que el 1898 es va dissoldre i se'n constituïa una altra: Gallifa, Vila i Cia. Els nous socis eren Magí Gallifa, fill de Francesc Gallifa, Lluís Vila i Josep Matas, i posseïa fàbriques a Cardona, Manresa i Sant Joan; i encara el 1927 es transformar en la Industrial Anònima GVC. El 1922 hi treballaven 21 homes i 91 dones.<ref name="inventari" />
 
L'aiguat del 1907 va afectar la fàbrica tant com a les altres fàbriques del Cardener, ja que es va inundar tota la planta baixa i la maquinària va quedar inutilitzable. La conflictivitat laboral ha estat present sempre al llarg de la seva història. És conegut l'episodi de la vaga general del 14 de juliol de 1890 que finalitzà amb la mort d'un dels treballadors per un tret del sereno de la fàbrica en un episodi de gran tensió laboral. Són notables també els incidents produïts durant el procés de tancament de la fàbrica. Es treballava fonamentalment el cotó, encara que els últims anys es va introduir el poliester i la viscosa. Els anys 60 van suposar l'inici de la crisi i quan es produir el tancament de les fàbriques de Cardona i Manresa, la de Sant Joan es va veure obligada a tancar portes el 1978.<ref name="inventari" />