Gametogènesi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
→‎Gametogènesi en plantes: Petites correccions i inserció de cita
Línia 8:
 
L'[[androceu]] (conjunt d'estams de la flor) és l'homòleg de la gònada masculina d'animals. Ací es formen els grans de pol·len que representen el gametòfit masculí. Dins del gra de pol·len (gametòfit) hi ha les cèl·lules gamètiques.
[[Fitxer:Lilium anther 2 L.jpg|miniatura|Microfotografia del teixit esporogènic d'una antera de ''Lilium''.
 
A= microsporocit jove, B=tètrada de microspores, C=tapet. Escala gràfica=0,1mm.]]
Cada estam està constituït per:
 
Linha 15 ⟶ 17:
* Antera, formada per dues meitats simètriques i cadascuna s'anomena teca. Cada teca té 2 sacs pol·línics (centres formadors de gàmetes). Les dos teques estan connectades entre si per un feix de vasos conductors on s'ancora el filament. Cada teca està delimitada externament per dues capes de cèl·lules. La capa externa (que és una monocapa) és l'exoteci i està format per cèl·lules cúbiques. La capa interna és l'endoteci i està formada per cèl·lules prismàtiques amb la paret cel·lular grossa amb reforçaments de [[lignina]].
 
Acabada la gametogènesi masculina, l'antera es deshidrata (l'exoteci concretament) i es trenca la paret per aquelles zones on no hi ha reforçament de lignina, és la dehiscència. Per sota de l'endoteci trobem 2 o 3 capes de cèl·lules parenquimàtiques, la capa intermèdia. El sac pol·línic és una monocapa de cèl·lules amb material de reserva. La monocapa s'anomena tapètumtapet <ref>{{Ref-web|url=https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/tapetum?type=basic|títol=Cercaterm|consulta=19-7-2020|llengua=|editor=GenCat-Departament de Cultura- Centre de Terminologia|data=}}</ref>(en anglès tapetum, directament del llatí) i per dins està el teixit arquesporial.
 
En la gametogènesi s'inicia la proliferació de les cèl·lules del teixirteixit arquesporial per mitosi. Donen lloc a les cèl·lules mare dels grans de pol·len (2n). Són somàtiques. Aquestes cèl·lules passen per una meiosi donant lloc a quatre cèl·lules haploides (n). Aquestes quatre cèl·lules sintetitzen la paret dels grans de pol·len, primer l'exina i després la intina (cel·lulosa, hemicel·lulosa, pectines). Després sofreixen una mitosi amb una citocinesi summament desigual donant lloc a:
 
* Una cèl·lula gran, la cèl·lula vegetativa.