Gioachino Rossini: diferència entre les revisions

Venècia era una plaça entesa i als oients els hi va causar impressió algunes novetats, començant per la simfonia de l'[[Obertura (música)|obertura]], una obra concertant que havia escrit l'any anterior per al Liceo, i que al seu torn serà utilitzat per ''[[Adelaide di Borgogna]]''. Aquest recurs posa de manifest el que seria un costum rossinià, i que donaria peu a la seva fama de "mandrós". La veritat és que des del començament de la seva carrera, es va veure obligat a lluitar en contra del temps. D'altra banda, en la majoria de casos, la recuperació no constitueix una mera repetició sinó un mitjà per a ulteriors desenvolupaments.<ref name=Planeta /> Després d'estrenar-se a diverses ciutats italianes, ''La cambiale'' també va arribar a l'estranger, i es va estrenar abans que a cap més lloc no italià a Barcelona, el 26 d'abril de 1816.<ref name=Alier />

De totes maneres, Rossini s'instal·la de nou a París i retorna al Théâtre Italien on romandrà durant cinc anys. Gràcies a la seva posició, contribueix a l'èxit d'''[[Anna Bolena (Donizetti)|Anna Bolena]]'' de [[Gaetano Donizetti|Donizetti]] i ''[[La straniera]]'' de [[Bellini]], en la que triomfa una nova prima donna: [[Giulia Grisi]]. Mentrestant les seves òperes van desaparèixer del repertori dels grans teatres parisencs.<ref name=Vitoux />

El 1832 sofreix un atac de lumbago «real o imaginari»<ref>Osborne, p.112</ref> que l'obliga a deixar el ''[[Stabat Mater (Rossini)|Stabat Mater]]'' en mans de [[Giovanni Tadolini]]. El 1835 sembla patir un període de manca d'energia i activitat que el porten a manifestar que «estic al llit mig mort». Després de la seva trobada amb [[Felix Mendelssohn]], aquest manifesta que Rossini havia perdut tota la seva corpulència. El 1838, torna a caure en un altre dels seus cicles depressius «cada vegada més freqüents» en les seves pròpies paraules.<ref>Osborne, p.119</ref> La mort del seu pare, Giuseppe Rossini, va suposar un cop dolorós i els metges li diagnostiquen «problemes glandulars» per als que li recomanaven desplaçar-se a un balneari de Nàpols per prendre «banys de fang, banys de mar i altres cures medicamentoses».<ref>Osborne, p.120</ref> El 1839 manifesta que no pot dormir ni menjar. A partir de 1848 i fins al 1855, es poden detectar múltiples períodes d'excitació i depressió amb crisi il·lusòria i s'arriba a murmurar que està boig.<ref>Osborne, p.131</ref> És conegut que Rossini sofria d'una [[gonorrea]] crònica,<ref name="O'Shea">{{ref-llibre|cognom=O'Shea|nom=John|títol=Musica e medicina. Profili medici di grandi compositori|pàgines=94|editorial=EDT|any=1991|isbn=9788870631104}}</ref> les seves cartes i les de Pélissier documenten les doloroses complicacions d'aquesta malaltia. Donat l'èxit que, segons Stendhal, té Rossini entre les dones i l'extensió d'aquest tipus de malalties durant el {{segle XIX}}, és difícil pensar, avui dia, que aquesta malaltia li fos contagiada per una prostituta. El començament de la simptomatologia d'aquesta malaltia és desconegut però els seus biògrafs citen l'any 1816, després de l'estrena d'''El barber de Sevilla''. Assenyalen que encara estava amb la salut intacta, en cert moment de la seva carrera operística comença la gonorrea que en les seves manifestacions més cròniques li implica els sofriments que tindria a les dècades de 1830 i 1840.<ref>Osborne, p.50</ref>