Giuoco piano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 35:
{{notació algebraica|pos=toc}}
== Història ==
El ''giuoco piano'' (en [[italià]]: "partida tranquil·la") és l'obertura més antiga documentada. El [[Portugal|portuguès]] [[Pedro Damiano|Damiano]] la va jugar a començaments del {{segle|XVI}}, i l'[[Itàlia|italià]] [[Gioachino Greco|Greco]] al començament del {{segle|XVII}}. L'obertura es coneix també com a [[obertura italiana (escacs)|obertura italiana]]
{{harvcol|Pinski|2005|p=5}}, tot i que aquest nom en realitat és un genèric que es refereix a totes les partides que comencen amb 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4, sense que importi quina sigui la tercera jugada de les negres {{harvcol|Gufeld|Stetsko|1996|p=5}}. El giuoco piano fou popular durant el {{segle|XIX}}, però els refinements moderns en joc defensiu han conduït els mestres actuals cap a obertures com la [[obertura Ruy López|Ruy López]], que ofereixen a les blanques millors oportunitats per obtenir una [[Glossari de termes d'escacs#Iniciativa|iniciativa]] a llarg termini. [[Anatoli Kàrpov]] la va usar contra [[Víktor Kortxnoi]] dos cops en el [[Campionat del món d'escacs de 1981]], però ambdues partides varen acabar en [[taules (escacs)|taules]]. En [[Garri Kaspàrov]] la va fer servir contra [[Joël Lautier]] a Linares 1994, perdent en 26 jugades.
Línia 114:
|isbn= 978-0-7134-7802-0}}
* {{ref-llibre
| autor= [[David Vincent Hooper|Hooper, David]] and [[Kenneth Whyld]]
| títol= [[The Oxford Companion to Chess]]
| editorial=Oxford University
| any=1996
| |||