Guerra de Successió Espanyola: diferència entre les revisions

| bàndol1= '''[[Felip V d'Espanya|Dues Corones Borbòniques]]'''<br>

| general1= '''Exèrcits Borbònics'''<br>

[[Fitxer:Bavaria Arms.svg|15px|Baviera]] [[Maximilià II Manuel de Baviera|Príncep de Baviera]] <br>

[[Fitxer:Casa de Bragança.png|15px|Marquès de Les Minas]] [[António Luís de Sousa|Marquès de Les Minas]] <br>

[[Fitxer:Escudo del Archiduque Carlos como Rey de España.svg|15px|Arxiduc Carles]] [[Guido Starhemberg|Comte d'Starhemberg]]

Malgrat l'aparença de fidelitat a la causa borbònica, sembla que el poble de Mallorca, de manera molt majoritària, no tenia cap simpatia per Felip V. Segons la historiografia més usual<ref name="Alzina"></ref> la divisió de la societat mallorquina es definiria de la següent manera:

El virrei del Regne fins al novembre de 1709 fou [[Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós|el comte de Savellà]], vengut amb la flota aliada duent ja els documents que l'acreditaven com a plenipotenciari a l'illa.<ref name="Alzina"></ref> Hi hagué intents de saqueig de les cases dels botiflers, però l'exèrcit de l'arxiduc ho impedí. El jurat en cap botifler, [[Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot]], renuncià al càrrec. Alguns nobles s'exiliaren o foren desterrats, com el bisbe La Portilla. El primer acte del [[Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós|comte de Savellà]] va ser la jura solemne, en nom de Carles III, dels furs i privilegis del regne.<ref name="">Piña Homs, Roman ''Del Decreto de Nueva Planta a las Cortes de Cádiz" a ''Historia de Mallorca'' coordinada per J. Mascaró Pasarius.- Vol 2. Palma,1975''</ref>

Un grup de botiflers, encapçalat per Joan Sureda, el marquès de Bellpuig, Berga, el canonge Salas, la família de mercaders Ballester i el sergent major, intentà sense èxit derrocar les autoritats austriacistes. La conspiració fou descoberta i avortada. Joan Sureda fou duit a Barcelona i condemnat a pagar una multa important.<ref name="Alzina"></ref>

Aquest exèrcit, reunit a [[Monistrol de Calders]], estengué les seves accions per tota la Catalunya central, principalment [[Moianès]], [[Lluçanès]], [[Bages]], [[Solsonès]], [[Berguedà]] [[Osona]], [[Baix Llobregat]] i [[Anoia]], amb connexió amb altres combatents de l'[[Alt Penedès|Alt]] i [[Baix Penedès]], [[Conca de Barberà]], [[Alt Camp|Alt]] i [[Baix Camp]], [[Priorat]] i [[Terres de l'Ebre]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Espino|nom=Antonio|títol=Miquelets i sometents al front de l'Ebre durant la Guerra de Successió.(1705-1714)|url=|edició=|llengua=|data=2009|editorial=Rafael Dalmau, editor|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=9788423207305}}</ref> Els borbònics organitzaren, per evitar i frenar les seves accions, el ''Campo volante de Cataluña'', sota les ordres de [[José Carrillo de Albornoz y Montiel]], ''Conde de Montemar'', amb el suport, principalment, dels brigadiers González i Vallejo. Fou un contínuum de petits combats en els territoris abans esmentats, que culminaren el 13 i 14 d'agost de 1714 en la [[Batalla de Talamanca]], que fou la darrera victòria en tota la història d'un exèrcit català.<ref>SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. ''La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca''. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nosta Història, 12). {{ISBN|978-84-95695-99-4}}</ref>

* [[Socarrats]]