Hantavirus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m bot: -d'especies +d'espècies
Línia 100:
El primer cas conegut data de l'any 1978 al sud de Corea, prop del riu Hantaan. L'hantavirus es pot donar en entorns rurals però també s'han donat casos en ciutats. El contagi es produeix amb el contacte amb la [[femta]] o l'[[orina]] dels rosegadors, a través dels ulls, el nas o la boca. Una altra via és a través d'una mossegada d'aquests animals. També els [[mosquits]], les [[puces]] o les [[paparres]] poden transmetre-ho a través d'una picada si prèviament han estat infectades.<ref>{{Ref-web|títol=Després del coronavirus, l'hantavirus: primer mort a la Xina|url=https://www.elnacional.cat/ca/salut/coronavirus-hantavirus-mort-xina_484539_102.html|consulta=2020-03-27|llengua=|editor=El Nacional|data=25 mar 2020}}</ref>
 
Els hantavirus del Nou Món predominen en tota Amèrica, i se’ls considera responsables d’una malaltia febril associada amb [[insuficiència respiratòria]] aguda, [[xoc]] i una mortalitat del 60 al 80%; aquesta forma clínica es coneix com a síndrome pulmonar per Hantavirus (SPH). En aquest continent s'han identificat exclusivament almenys 13 espècies d'hantavirus i d'aquestes, sis causen SPH. Els anticossos [[Sèrum sanguini|sèrics]] de pacients de SPH mostren reacció creuada intensa amb altres virus del Nou Món, però en grau variable amb els antígens d'especiesespècies d'hantavirus spp. del Vell Món.
 
Després del brot a la regió de [[Four Corners]], al sud-oest dels EUA, el 1993, fou &nbsp;identificat per primer cop un Hantavirus al continent americà. Inicialment desconegut, va ser denominat com "Virus Sense Nom", o "Convict Creek" o "Death Canyon". Un altre dels Hantavirus del nou món és el Virus Andes, identificat en 1995, que va produir l'epidèmia de SPHV a El Bolsón i Llac Puelo (Argentina) el 1996, aportant per primera vegada evidència epidemiològica de contagi persona a persona, en infectar diversos metges, en alguns casos amb desenllaç fatal (Martinez et al, 2005).&nbsp;