Moluques del Sud: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina enllaços superflus a articles d'anys |
m Sobreenllaçament d'anys |
||
Línia 7:
Però el [[17 d'octubre]] del [[1952]] [[Ahmed Sukarno]] vencé Sumukil militarment i ocupà el país. Això provocà una resistència contra l'annexió, que continua encara actualment, i l'exili de 12.000 moluquesos, refugiats als Països Baixos. Sumokil instal·la un govern a l'exili a la [[Nova Guinea Occidental]] encara en poder neerlandès i intenta continuar una lluita guerrillera a Ceram i Ambon. El febrer del 1958 s'uniren a l’''Oposició Indonèsia Lliure'' amb els separatistes de [[Sulawesi]] i [[Kalimantan]]. Però també seran vençuts i aleshores els indonesis iniciaran una resistència passiva.
Quan [[Nova Guinea Occidental]] fou incorporada a [[Indonèsia]], Sumokil fou fet presoner pels indonesis el [[12 de desembre]] del
El setembre del [[1971]] un grup de 35 sud-moluquenys independentistes assaltaren l'ambaixada indonèsia a la Haia, per protestar per llur situació. El 1975 la ''Vry Zuidmolukkiste Jonge'' (Joventut Lliure Sudmoluquenya, VZJ) intentà segrestar la reina [[Juliana I dels Països Baixos]] i al primer ministre [[Andries van Agt]], així com nombroses manifestacions independentistes. El 1977 la VZJ inicià noves protestes protagonitzades pels fills dels sud-moluquenys emigrats el 1950, comunitat força discriminada racialment i social. Alhora, el 1978 va morir I. J. Tamaela, qui va dur a terme una gran tasca diplomàtica davant l’[[ONU]] per al reconeixement de la causa moluquenya i aconseguí el reconeixement de la República de [[Benín]], però des d'aleshores la causa va decaure.
| |||