Harpia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
Cap resum de modificació
Línia 5:
|}
</div>
[[Fitxer:Harpyie.JPG|miniatura|Representació [[medieval]] d'una harpia]]
En la [[mitologia grega]], les '''Harpies''' (en [[grec antic]] Άρπυια ''Harpyia'') eren una mena de monstres o de genis alats. El seu nom significa "'raptores"' i se les representa com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes (potser per una confusió tardana amb les [[sirena|sirenes]]).<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.37 |consulta=9 de novembre de 2014}}</ref>
 
La seva imatge va evolucionar molt al llarg del temps. En un principi s'identificaven amb forces de la naturalesa, vents tempestuosos que eren capaços d'arrossegar un ésser humà fins a les mansions subterrànies. Alguns dels seus noms, com [[Ael·lo]] ('vent tempestuós'), [[Ocípete]] ('que vola ràpid'), [[Celeno (Harpia)|Celeno]] ('fosca') i [[Podarge]] ('de peus lleugers'), fan una clara referència a aquest fet.
Linha 14 ⟶ 15:
[[Fitxer:Hárpia (heraldika) fr -- harpie.PNG|miniatura|Harpia, figura heràldica]]
 
El mite més conegut on prenen part és el de l'endeví cec [[Fineu (pare de Pandíon)|Fineu]]. Aquest personatge tenia una maledicció: tot allò que ell tingués al davant, especialment els aliments, les harpies li ho arrabassarien, i allò que no poguessin agafar ho embrutarien amb els seus excrements. Quan els [[Argonautes]] visiten Fineu, aquest els hi demana que el lliurin de les harpies. Aleshores, [[Zetes]] i [[Càlais]], els [[Borèades]], van perseguir els monstres i les van obligar a marxar. Però el [[Destí]] havia decidit que les harpies no moririen si no eren atrapades pels Borèades, i recíprocament, ells havien de morir si no les atrapaven. La primera harpia, [[Ael·lo]], va caure, mentre fugia, en un riu del [[Peloponès]], que immediatament va rebre el nom d'Harpis. L'altra, [[Ocípete]], va arribar a les illes Equínades, que van passar a dir-se illes Estròfades, o "«del retorn"». [[Iris (mitologia)|Iris]] (o [[Hermes]]) va adreçar-se a Càlais i Zetes per impedir-los que les matessin, ja que eren serventes de [[Zeus]]. A canvi de perdonar-los la vida, les harpies van prometre deixar en pau Fineu i es van amagar en una cova de [[Creta]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=225|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
== Altres harpies ==