Història cultural: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
El concepte "cultura" va aparèixer per primera vegada a l'[[Europa]] del [[segle XVIII]] i es referia al símil d'un procés de cultiu o de millora de la [[persona]], com en l'[[agricultura]] o l'[[horticultura]]. Al {{segle|XIX}}, el terme va arribar a referir-se primer al perfeccionament de la persona, especialment mitjançant l'[[educació]], i després a la realització de les aspiracions [[nacionalisme|nacionals]] o ideals. Fins i tot, alguns científics van utilitzar el terme per a referir-se a una capacitat humana universal.
Fonamentalment, el conjunt de conductes i comportaments que es produeixen en una determinada [[comunitat]] i que són transmesos entre els seus individus per [[aprenentatge]]: aquesta sintètica definició no copsa necessàriament tots els aspectes d'allò que generalment s'entén per cultura i s'han proposat moltes definicions per a la cultura. Per exemple, el [[1952]], [[Alfred Kroeber]] i [[Clyde Kluckhohn]] van compilar una llista de 164 definicions de la paraula en la seva obra ''Cultura: una revisió crítica dels conceptes i definicions''.<ref>Kroeber, A.L. i C.Kluckhohn, 1952. ''Culture: A Critical Review of Concepts and Definitions''</ref>
== Segle XVII: origen ==
Línia 18:
També és en el context del segle de les Llums quan sorgeix una altra de les clàssiques oposicions que involucra el concepte de cultura, aquesta vegada, com antítesi de la civilització. Apareix per primera vegada en la [[francès|llengua francesa]] del [[segle XVIII]], i significava la refinació dels costums. ''[[Civilització]]'' és un terme relacionat amb la idea de progrés. Segons això, la civilització és un estat de la humanitat en què la ignorància ha estat abatuda i els costums i relacions socials es troben en la seva més elevada expressió. La civilització no és un procés acabat, és constant, i implica el perfeccionament progressiu de les lleis, les formes de govern i del coneixement. Com la cultura, també és un procés universal que inclou tots els pobles, fins i tot als més endarrerits en la línia de l'evolució social. Per descomptat, els paràmetres amb els quals s'amidava si una societat era més civilitzada o més salvatge eren els de la seva pròpia societat. En les albors del [[segle XIX]], ambdós termes, cultura i civilització, eren emprats gairebé de manera indistinta, sobretot en francès i en [[anglès]].
Cal assenyalar que no tots els intel·lectuals francesos van emprar el terme. Rousseau i [[Voltaire]] es van mostrar reticents a aquesta concepció progressista de la història. Van intentar proposar-ne una versió més relativista, encara que sense èxit, car el corrent dominant era el dels progressistes. Va ser a [[Alemanya]] on les postures relativistes van guanyar major prestigi. El terme ''Kultur'' en sentit figurat apareix a Alemanya cap al [[segle XVII]], aproximadament amb la mateixa connotació que en francès. Durant el [[segle XVIII]], gaudeix de gran prestigi entre els pensadors burgesos alemanys. Això es va deure al fet que va ser emprat per a injuriar els aristòcrates, als quals acusaven de tractar d'imitar les maneres "civilitzades" de la cort francesa. Per exemple, [[Immanuel Kant]] apuntava que ''"ens conreem per mitjà de l'art i de la ciència, ens civilitzem [en adquirir] bones maneres i refinaments socials"''.<ref>(Thompson, 2002: 187)</ref> Per tant, a Alemanya, el terme ''civilització'' va ser equiparat amb els valors cortesans, qualificats de superficials i pretensiosos. En sentit contrari, la cultura es va identificar amb els valors profunds i originals de la burgesia.<ref name="Cuche"/>
En el procés de crítica social, l'accent en la dicotomia cultura/civilització es trasllada de les diferències entre estrats socials a les diferències nacionals. Mentre França era l'escenari d'una de les revolucions burgeses més importants de la història, Alemanya estava fragmentada en múltiples [[estat]]s. Per això, una de les tasques que s'havien proposat els pensadors alemanys era la unificació política. La unitat nacional passava també per la reivindicació de les especificitats nacionals, que l'universalisme dels pensadors francesos pretenia esborrar en nom de la civilització. Ja el [[1774]], [[Johann Gottfried Herder]] proclamava que el geni de cada poble (''Volkgeist'') s'inclinava sempre per la diversitat cultural, la riquesa humana i en contra de l'[[universalisme]]. Per això, l'orgull nacional radicava en la cultura, amb la qual cada poble havia de complir un destí específic. La cultura, com l'entenia Herder, era l'expressió de la humanitat diversa, i no excloïa la possibilitat de comunicació entre els pobles.
| |||