Cremallera de Núria: diferència entre les revisions

{{Infotaula transport terrestre de Catalunya

| nom línia = Cremallera de Núria

| recorregut = [[Ribes de Freser]] - [[Vall de Núria]]

| inauguració = [[1931]]

El '''Cremallera de Núria''' és una línia ferroviària de [[tren cremallera]] que connecta [[Ribes de Freser]] amb [[Queralbs]] i la [[Vall de Núria]], a la comarca del [[Ripollès]].

 

 

Com que [[Queralbs]] és el punt més alt de la vall amb accés per carretera, el cremallera és l'única via per arribar al [[Santuari de Núria]] i a l'[[estació d'esquí Vall de Núria]], a part del camí de muntanya. El '''cremallera de Núria''' s'ha convertit en una de les icones característiques de la Vall i de la comarca del [[Ripollès]]. A la parada de [[Estació de Ribes-Vila|Ribes-Vila]] es pot veure l'exposició permanent ''El Cremallera, un Enginy Únic''.<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 98 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>

El trajecte té quatre estacions i un baixador. Les estacions són [[Estació de Ribes-Enllaç|Ribes-Enllaç]], [[Estació de Ribes-Vila|Ribes-Vila]], [[estació de Queralbs|Queralbs]], i [[estació de Núria|Núria]]. El baixador és [[Rialb (Queralbs)|Rialb]], funciona com a parada facultativa, i està situat entre Ribes de Freser i Queralbs.

 

[[Fitxer:Crem nuria.jpg|miniatura|Pont sobre el riu Freser a l'inici del traçat]]

[[Fitxer:Estació de Queralbs FGC (Ripollès, Catalunya).jpg|miniatura|Estació de Queralbs]]

[[Fitxer:El cremallera i la Vall de Núria.JPG|miniatura|El cremallera al costat de l'[[embassament de Núria]].]]

 

== Història ==

 

El [[2008]] s'inaugurà un nou túnel, Roc del Dui, entre la Corba Roca Oratori i Fontalba després de 3 anys d'obres, de doble via i suposant una millora del traçat anterior per l'exterior. El mateix any, es va construir a Ribes-Enllaç una marquesina amb plaques fotovoltaiques que cobreix les vies de l'estació, que anteriorment es situaven a l'aire lliure. També s'hi construïren unes noves cotxeres. El [[2011]] s'eliminà el pas a nivell de l'estació de Queralbs amb un nou pas inferior per a vehicles i vianants que va permetre millorar la configuració de les vies de l'estació i l'explotació de la línia.

 

==Infraestructura==

El recorregut és de 12,5 quilòmetres, sobre via d'ample mètric (1000 mm), i supera un desnivell de 1059 metres. Els primers 5,5 quilòmetres funcionen mitjançant el sistema de rails tradicional; i la resta, com un tren cremallera central de sistema Abt, que supera una rampa màxima del 15%.

 

 

Finalment, el [[2 de novembre]] de [[2008]], coincidint amb el mes en què la Vall de Núria tancava les seves portes a fi de preparar les instal·lacions de cara a la temporada d'hivern, va baixar de Núria fins a Ribes-Vila l'últim tren Cremallera en servei comercial per l'exterior del Túnel del Roc del Dui. El 27 de novembre de 2008 es van reobrir les instal·lacions al públic, fet que comportà que el Cremallera ja es fes el recorregut per l'interior del túnel.

 

==Material mòbil==

La primera, estava formada per quatre locomotores elèctriques de sis rodes, construïdes per SLM i BBC el 1930/31, i enumerades E1-E2-E3-E4, i 15 vagons convencionals Vereinigte Westdeutsche Waggonfabrik A.G. de Köln-Deutz, a raó de dos bogis per vagó, amb dos eixos per bogi. També és d'aquella mateixa època el cotxe saló Aaffw-51 que entre altres personalitats ha transportat a la ponència de l'Estatut de Núria. Aquest vagó, es troba actualment a l'exposició del Cremallera de Núria, a les cotxeres de l'[[estació de Ribes-Vila]], però continua en servei de cara a viatges especials i casaments.

 

La segona generació parteix de l'any [[1985]], quan es van adquirir quatre automotors elèctrics de dos vagons, construïts per SLM i BBC, del tipus Beh 4/8 i enumerats respectivament com a A5-A6-A7-A8. Des de l'arribada d'aquestes noves unitats i fins a l'any 2002, era habitual de veure en el Cremallera de Núria aquests automotors remolcant vagons convencionals de primera generació com a reforç. Actualment, aquests vagons ja no presten servei comercial; en alguns casos van ser transformats en vagons de serveis de manteniments i mercaderies tant per a la línia de Núria, com la de Montserrat, i en altres casos resten preservats o en servei com a trens de socors, o circulacions especials (juntament amb el cotxe saló).