Ibèric: diferència entre les revisions

* '''śalir''': terme molt freqüent en monedes de plata, raó per la qual se li atribueix el significat de ''plata ''(Gómez-Moreno 1945), ''valor'' o ''moneda'' (Tovar 1954), potser una unitat de compte similar a denari o dracma (Silgo, 1994). S’ha relacionat amb el basc ''zilar''; ''plata ''(Gómez-Moreno 1945) i ''sari''; ''pagament'', ''import ''(Michelena, 1979).

A banda dels termes que tenen un significat prou segur a partir de l’anàlisi interna dels textos, una possible font de termes ibèrics serien els préstecs de la llengua ibèrica (no indoeuropeus) al llatí regional (Vidal, 2013); en el cas català, s’han proposat substantius com: ''nabiu ''(correspon al basc ''ahabi''), ''samarra'' (basc ''zamar''), ''llastó'' ‘fenc’ (basc ''lasto'' ‘palla’), ''sarró'' (basc ''zorro''), ''sàrria'' (basc ''zare''), ''barzer'' (basc ''barza''), ''maduixa'' (basc ''martuza'' ‘mòra’), ''sargantana'' (basc ''sagundila''), etc.

=== Antroponímia ===

Un dels aspectes més ben coneguts de la llengua ibèrica és l'[[antroponímia]], gràcies en gran part al [[bronze d'Ascoli]], una placa de bronze en [[llatí]] que va aparèixer a [[Roma]], en la qual estan inscrits els noms dels trenta cavallers [[ibers]] que formaven la Tvrma Sallvitana, una unitat de [[cavalleria]] auxiliar de l'[[exèrcit romà]], als qui [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] concedeix la ciutadania romana per mèrits en combat en el setge d'[[Ascoli]] ([[Asculum]]) el 89 aC, durant la [[guerra social]]. Els antropònims ibèrics presenten molt majoritàriament una estructura bimembre en què els elements que els formen es combinen entre si de forma repetitiva: NALBEADEN, SOSINADEN, SOSINASAE, SOSIMILVS, BILVSTIBAS, ILLVRTIBAS, ESTOPELES, ORDVMELES, VMARBELES, VMARILLVN, VMARGIBAS, ADINGIBAS, BALCIADIN, ADIMELS, BENNABELS, etc.