Israel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 37.14.200.136. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m neteja i estandardització de codi
Línia 96:
 
=== Relacions exteriors ===
Israel té relacions diplomàtiques amb 161 estats del món i ha establert [[ambaixada|missions diplomàtiques]] a 94 estats.<ref>{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/About%20the%20Ministry/Diplomatic%20missions/Israel-s%20Diplomatic%20Missions%20Abroad | editor=Israel Ministry of Foreign Affairs | consulta=2009-03-13|data=2006-07-12 |títol=Israel's Diplomatic Missions Abroad: Status of Relations}}</ref> Només tres membres de la [[Lliga Àrab]] han normalitzat llurs relacions amb Israel: Egipte i Jordània han signat tractats de pau, [[Tractat de pau entre Israel i Egipte|el primer el 1979]] i [[Tractat de pau entre Israel Israel i Jordània|el segon el 1994]], i [[Mauritània]] va establir totes les relacions diplomàtiques amb Israel el 1999. Dos altres membres de la Lliga Àrab, el [[Marroc]] i [[Tunísia]], les quals havien tingut algun tipus de relació diplomàtica amb Israel, van trencar-les al començament de la [[Segona intifada|Segona Intifada]] el 2000.<ref>{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/Foreign+Relations/Israel+Among+the+Nations/ISRAEL%20AMONG%20THE%20NATIONS-%20Middle%20East%20-%20North%20Afri| editor=Israel Ministry of Foreign Affairs |títol=Israel Among the Nations: Middle East — North Africa |data=2006-10-01 | consulta=2009-03-13}}</ref> Des del 2003, les relacions amb el Marroc han millorat, i el ministre d'afers exteriors israelià ha visitat aquell país.<ref>{{ref-notícia|url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/3202767.stm |títol=Israel sees Morocco as mediator |data=2003-09-02 | editorial=BBC News | consulta= }}</ref>
Després de l'[[Operació Plom Fos]], Mauritània, [[Qatar]] [[Bolívia]] i [[Veneçuela]] van suspendre les relacions polítiques i econòmiques amb Israel.<ref name="al-jaz-eng">{{ref-web|url= http://english.aljazeera.net/news/middleeast/2009/01/2009116151135307776.html | editor=Al-Jazeera English |títol=Qatar, Mauritania cut Israel ties | consulta= |data=2009-01-17}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.radiomundial.com.ve/yvke/noticia.php?17621 | editor=Bolivia rompe relaciones diplomáticas con Israel y anuncia demanda por genocidio en Gaza |títol=Qatar, Mauritania cut Israel ties | consulta= |data=2009-01-18 |nom=Abi |cognom=Abn |llengua= castellà}}</ref>
 
Línia 184:
L'Imperi Otomà entrà a la Primera Guerra Mundial al costat d'Alemanya i [[Imperi Austrohongarès|Àustria-Hongria]] el 1914, la qual cosa provocà l'aproprament entre Regne Unit i els àrabs i els sionistes, ja que en encoratjar el nacionalisme antiotomà debilitava el seu enemic.<ref name=palestine/> Per una banda, els àrabs palestins argumentaven que en la carta entre Sir [[Herny McMachon]], l'alt commisionat britànic a Egipte i [[Hussen ibn Ali]], l'emir de Mecca, els britànics havien promès la independència de Palestina.<ref name=palestinebrit>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/439645/Palestine Palestine]. Encyclopedia Britannica. [Consulta: 17 de juliol de 2009]</ref> Per altra banda, [[Arthur Balfour]], el secretari britànic d'afers exteriors, en una altra carta dirigida al Lord [[Lionel Walter Rothschild]] expressà el seu desig per l'establiment d'una llar nacional per al poble jueu a Palestina, en allò que es coneix com la [[Declaració Balfour de 1917]]. Tanmateix, el Regne Unit, França i Rússia havien planejat, en els [[Acords de Sykes-Picot|Acords Sykes-Picot]], el futur del territori.<ref name=palestinebrit/> El 20 de març de 1920, els delegats palestins rebutjaren la Declaració de Balfour el Congrés general siri, però l'abril del 1920, en una conferència de pau a [[Sanremo|San Remo]], [[Itàlia]], els aliats dividiren els territoris: [[República Àrab Siriana|Síria]] i el [[Líban]] serien administrats per França i Palestina pel Regne Unit.<ref name=palestine/>
 
El 1922, la [[Societat de Nacions|Lliga de Nacions]] atorgà al [[Regne Unit]] el [[mandat Britànic de Palestina|mandat sobre Palestina]] sota els termes similars als de la Declaració de Balfour.<ref>{{ref-web|url=http://www.fordham.edu/halsall/mod/1922mandate.html |editor=Fordham University |títol=League of Nations: The Mandate for Palestine, July 24, 1922 |obra=Modern History Sourcebook |data=1922-07-24 |consulta=2007-08-27}}</ref> La població del territori era predominantment àrab musulmana, mentre que l'àrea urbana més gran de la regió, Jerusalem, era predominantment jueva.<ref>J. V. W. Shaw, "A Survey of Palestine, Vol 1: Prepared in December 1945 and January 1946 for the Information of the Anglo-American Committee of Inquiry", Reprinted 1991 by The Institute for Palestine Studies, Washington, D.C., pages 148</ref> La [[Tercera Aliyà|tercera]] i la [[quarta aliyà]] (1924-1929) portaren 100.000 jueus a Palestina,<ref name="aliyot" /> però des de 1921, els britànics imposaren límits a la immigració jueva.<ref>{{harvnb|Liebreich|2005|p=34}}</ref>
 
El sorgiment del [[nazisme]] la dècada de 1930, produí la [[cinquena aliyà]], amb un influx d'un quart de milió de jueus i provocà la revolta àrab de 1936-1939 i els britànics posaren un límit a la immigració en el [[Paper Blanc de 1939]]. Ja que molts països del món rebutjaren l'entrada de refugiats de l'[[Holocaust]], s'organitzà un moviment clandestí conegut com l'[[Aliyà Bet]] per portar jueus a Palestina.<ref name="aliyot" /> Després de la Segona Guerra Mundial els jueus representaven el 33% de la població palestina—el 1922 només eren l'11%.<ref>{{ref-web|url= http://www.mideastweb.org/palpop.htm |títol=The Population of Palestine Prior to 1948 | consulta=2007-07-12 | editor=MidEastWeb}}</ref>
Línia 220:
=== Segle XXI ===
[[Fitxer:Ariel Sharon.jpg|miniatura|[[Ariel Sharon]] primer ministre d'Israel (2001 -2006) ]]
[[Ariel Sharon]] fou elegit primer ministre en les eleccions especials del 2001. Durant el seu govern, Sharon complí el seu pla de retirada unilateral de la franja de Gaza, però també començà la construcció de la [[Mur de Cisjordània|barrera israeliana a Cisjordània]].<ref>{{ref-notícia|títol=West Bank barrier route disputed, Israeli missile kills 2 |url= http://www.usatoday.com/news/world/2004-07-29-west-bank_x.htm | editorial=The Associated Press (via USA Today) |data=2004-07-29 | consulta= }}</ref>
Aquest mur ha estat condemnat per l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]] i la major part de la comunitat internacional. La [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia de la Haia]] assenyalà que "''La construcció del mur per part d'Israel... en el territori palestí ocupat, inclòs el del voltant de Jerusalem Est... és contrària a la llei internacional. Israel té l'obligació de desmantellar aquesta infraestructura... i fer reparació del dany causat...''" en una resolució el 9 de juliol de 2004.<ref name=INTcourt8jul04>[http://domino.un.org/UNISPAl.NSF/2ee9468747556b2d85256cf60060d2a6/3740e39487a5428a85256ecc005e157a!OpenDocument Resolució sobre les conseqüències legals de la construcció del Mur en el territori palestí] ICJ</ref>
El gener del 2006, després què Sharon sofrís un [[accident vascular cerebral]] sever, els poders del govern foren transferits a [[Ehud Olmert]]. El juliol del 2006, un atac d'[[Hesbol·là]] a una unitat militar israeliana que havia entrat a territori libanès passant la frontera nord d'Israel, que acabà amb la captura de dos soldats israelians en territori del Líban <ref>[http://domino.un.org/unispal.NSF/fd807e46661e3689852570d00069e918/87e2508779d8ec83852571b6004c761f Informe del Consell de Seguretat de les Nacions Unides: '''Report of the Secretary-General on the United Nations Interim Force in Lebanon, (21 January 2006 to 18 July 2006)''' ]</ref>
produí la [[Guerra del Líban de 2006|Segona Guerra del Líban]].<ref name="UN1701">[http://www.un.org/News/Press/docs/2006/sc8808.doc.htm 'Permanent Ceasefire to Be Based on Creation Of Buffer Zone Free of Armed Personnel Other than UN, Lebanese Forces'] [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides|United Nations Security Council]], August 11, 2006<br />- escalation of hostilities in Lebanon and in Israel since Hizbollah's attack on Israel on July 12, 2006</ref><ref name="HRTZ_Harel">{{ref-web| url=http://www.haaretz.com/hasen/pages/ShArt.jhtml?itemNo=737825
|títol=Hezbollah kills 8 soldiers, kidnaps two in offensive on northern border