Diferència entre revisions de la pàgina «Palau Reial de Madrid»

cap resum d'edició
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
El '''Palau Reial de Madrid''' és, amb 135 000 m² de [[superfície]] i més de 3418 habitacions, el [[palau (arquitectura)|palau]] més gran d'[[Europa]].
 
Va ser residència privada fins al regnat d'[[Alfons XIII]],; tot i que també [[Manuel Azaña]], president de la [[Segona República Espanyola|Segona República]], va residir al palau, senti va ser, per tant, l'últim Cap d'Estat que ho féu. Durant aquell període fou conegut com a '''Palau Nacional'''. Encara hi ha una sala que es coneix amb el nom de "despatx d'Azaña". Una altra de les denominacions que s'utilitzen per a referir-se a l'edifici és la de '''Palau d'Orient''', en relació aamb la plaça en què recau una façana de l'edifici, la plaça d'Orient, on també es troba el Teatre Reial. Els actuals Reis [[Felip VI d'Espanya|Felip VI]] i [[Letícia Ortiz]] resideixen al [[Palau de la Zarzuela]], als afores de Madrid. El Palau Reial de Madrid allotja una bona part dels actes oficials presidits pel Rei, com la presentació de credencials dels ambaixadors estrangers, la celebració de concerts, audiències o els banquets d'Estat. El 12 de juny de 1985, al Saló de Columnes del palau se celebrà la signatura del Tractat d'adhesió del Regne d'Espanya a les Comunitats Europees.
[[Fitxer:Palacio Staircase.jpg|miniatura|esquerra|L'escalinata principal.]]
[[Fitxer:España - Madrid - Campo del Moro - Entrada.JPG|miniatura|esquerra|El Palau Reial de Madrid i els Jardins del ''Campo del Moro''.]]
S'ubica al carrer de Bailén, davant de la Plaça d'Orient, a la part occidental del centre històric de Madrid, i els seus jardins arriben fins a la riba est del riu Manzanares.
 
Ja al {{segle|X|s}}, una antiga fortalesa d'origen musulmà s'erigia a l'actual emplaçament del Palau. La fortalesa fou construïda per [[Mohamed I]], emir de Còrdova, i posteriorment fou ocupada pel regne independent de la [[taifa de Toledo]].
 
Amb l'ocupació cristiana de la ciutat per part del Rei [[Alfons VI de Castella]] l'any [[1085]], l'edifici perdé una gran part de les funcions oficials exercides a l'època de la taifa de Toledo i no fou fins a l'any [[1329]] que el Rei [[Ferran V de Castella]] emprà la fortalesa per a un acte oficial de gran rellevància,: les Corts de Madrid de [[1329]].
 
L'any [[1561]], el Rei [[Felip II d'Espanya]] traslladà la cort de [[Toledo]] a [[Madrid]], i s'erigí un alcàsser que ocupava l'antiga superfície de la fortalesa musulmana. El [[Reial Alcàsser de Madrid|Reial Alcàsser]] dels àustries es cremà el 24 de desembre de [[1734]] durant el regnat de [[Felip V d'Espanya]].
 
El [[4 d'agost]] de [[1706]], durant l'[[Ocupació austriacista de Madrid (1706)|ocupació austriacista]], es va produir una revolta a Madrid, i les poques tropes austriacistes de la capital, consistents—consistents en una [[companyia (militar)|companyia]] d'uns centenars de [[miquelet]]s catalans i dos esquadrons de cavalleriacavalleria— van haver de refugiar-se al Palau Reial, fet que provocà la retirada austriacista a [[València]].{{sfn|Mata|1984|p=19}} quanQuan el conjunt d'Espanya ja estava en armes i [[Felip d'Anjou]] havia aconseguit bastir un exèrcit de 30. 000 homes{{sfn|Mata|1984|p=19}} El Rei Felip V, que ja havia fet construir el Palau de [[La Granja de Sant Ildefons]], ordenà la construcció d'un nou palau que substituís l'antic alcàsser austriac. La construcció s'inicià l'any [[1738]] i no es conclogué fins a l'any [[1755]], i fou realitzadaduta a terme a través dels dissenys de Juan Bautista Sachetti, Ventura Rodríguez, Francesco Sabatini i Scrimento.
 
El nou Palau Reial no pogué ser ocupat per la Cort fins a l'any [[1764]], durant el regnat del Rei [[Carles III d'Espanya]]. El Palau és el més gran d'[[Europa]] occidental ocupanti ocupa una superfície de 135. 000 m². Ricament decorat per artistes com [[Diego Velázquez]], [[Giovanni Battista Tiepolo|Tiepolo]], [[Anton Raphael Mengs|Mengs]], [[Caravaggio]], [[Francisco de Goya y Lucientes|Goya]] o [[Gasparini]] reuneix una gran part de la rica col·lecció de mobles, rellotges i obres d'art dels fons de la Família Reial espanyola; i la col·lecció dels [[stradivarius|stradivarius palatins]], la més important del món d'aquests instruments.
 
Les principals col·leccions ubicades al Palau són: d'una banda, l'Armeria Reial, que posseeixté una gran quantitat d'objectes relacionats amb el món militar des de l'edat mitjana fins a l'època moderna.; i, d’una D'altra banda, la col·lecció més important del món d'instruments de música realitzats al taller del mestre Stradivarius. Finalment, també és destacable, la important col·lecció de tapissos, porcellanes i mobles, així com objectesd’objectes d'art ded’una gran importància històrica, que el Palau albergàacollí a les seues sales.
 
Les principals sales que es conserven són: El Saló del Tron, la Cambra del Rei o Saló Gasparini i la Sala de Porcellana de la Fàbrica del Buen Retiro, totes tres sales del regnat de [[Carles III d'Espanya]]. El Saló dels Espills és la principal peça arranjada en temps de [[Carles IV d'Espanya]], i el Gran Menjador de Gala data del regnat d'[[Alfons XII d'Espanya]].
5.627

modificacions