Jaume de Copons i de Tamarit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 2:
| titol_personal = Ardiaca d'Andorra, canonge de [[la Seu d'Urgell]]
}}
'''Jaume de Copons i de Tamarit''', ardiaca d'[[Andorra]], canonge de [[la Seu d'Urgell]], [[bisbe de Vic]] (1664-1674) i de [[bisbe de Lleida|Lleida]] (1674-1680), va ésser nomenat [[President de la Generalitat de Catalunya]] el [[22 de juliol]] de [[1662]].<ref name="presidents"/>
Provenia d'una família originària de [[Vilafranca del Penedès]] amb àmplia trajectòria política i militar. Era fill de Dalmau de Copons i, el seu germà Joan va ser comanador de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem]] i va morir el 1642 a la [[guerra dels Segadors]]. Una germana seva, Margarida, va ser abadessa de Sant Daniel.<ref>{{ref-llibre|títol =La Catalunya del barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real (1626-1683)|autor=Joan Busquets i Dalmau|isbn=8478265147, 9788478265145|editor=Abadia de Montserrat|data=1994|url=http://books.google.cat/books?id=ttgMN3CVDlkC&pg=PA76}}, pàg.76-77</ref>
Línia 8:
Una altra branca originària de les terres d'[[Urgell]] i [[la Segarra]] va estar àmpliament implicada a la [[guerra dels Segadors]] al costat francès que els hi va valer títols de noblesa a Ramon de Copons i Aiguaviva Tamarit (senyor del Bullidor), Joan Francesc de Copons i de Sabater (senyor de la Manresana) i Josep de Copons i de Gebeli (senyor de Llor).<ref name="presidents">''Història dels Presidents...'', pàg. 251-254</ref>
No és el cas de Jaume de Copons que era filipista i havia estat [[insaculat]] en qualitat de supranumeràri el [[1655]], en ple període de depuració posterior a la revolta. Anteriorment, en època de presència francesa, havia format part d'alguna [[junta de Braços]] (1648) i d'una [[trenta-sisena]] (1650) i havia tingut algun enfrontament amb el [[bisbe de Coserans|bisbe]] francès [[Pèire de Marca]] i amb el canonge d'Urgell, Llorenç de Barutell, qui va acabar desterrant a Jaume de Copons a Begues per "desafecta al rei francès". Amb aquests antecedents, després del 1655 i abans de ser extret com a president, va formar part de nombroses juntes, trenta-sisenes i va ser ambaixador de la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació]] davant del [[virrei de Catalunya|virrei]] (1656). El 1664 en ser nomenat bisbe de Vic, el procurador general va demanar l'extracció d'un nou diputat eclesiàstic per incompatibilitat entre els dos càrrecs, però Copons es va oposar i, després d'un llarg enfrontament, el virrei va decidir que continués, atès que només faltaven uns mesos per a la fi del trienni.<ref name="presidents"/>
El seu mandat com a [[president de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]] va ser un període sense cap mena de vitalitat política atesa la cada cop més intensa preeminència virregnal. Va coincidir en aquests anys amb tres virreis: [[Francisco de Orozco]], de dilatada experiència des de 1650; [[Francisco de Moura Corte-Real e Mero]], un continuita de la política del seu predecessor i que només va estar un any abans de ser succeït per [[Vincenzo Gonzaga e Doria]] procedent de Nàpols i estret col·laborador de [[Joan Josep d'Àustria]].
| |||