El 1755 va ser l'any en què es va consolidar el conflicte armat entre les colònies angleses i franceses, ampliant-se el camp d'operacions a territoris més amplis i participant en les batallesamb exèrcits més grans. Les dures condicions delde invierol'hivern canadenc dificultardificultaren sempre els moviments de tropes durant totai la guerramajoria peldels que la majoria d'enfrontaments es van produir en els mesos càlids, entre primavera i tardor.
El maig de [[1755]] va partir de [[Maryland]] un exèrcit compost per més de 1.500 regulars i 10 canons, a les ordres d'[[Edward Braddock]]. amb lL'objectiu deera prendreconquerir [[Fort Duquesne]] i avançar després cap al nord fins a prendreocupar [[Fort Niagara]]. A Braddock l'acompanyava George Washington com a guia i conseller.<ref name="WDL">{{ref-web|url=http://www.wdl.org/en/item/9580/ |títol=The Battle of the Monongahela |editor=World Digital Library |data=1755 |consulta=2013-08-03 }}</ref> D'altra banda, en el fort francès, la guarnició estava formada per gairebé 650 nadius i 250 militars francesos, esque preparavenestaven preparats per a l'arribada de l'enemic. En l'últim moment van decidir parar una emboscada al riu [[Monongahela]].{{sfn|Cassell|2005}} Braddock i Washington van arribar a Fort Duquesne el [[9 de juliol]] i una grup d'avançada alsota el comandament de Thomas Gage va travessar el riu i es va dirigir l'atac del fort. Poc abans d'arribar es van creuar amb els francesos que anaven tard per estendrepreparaven l'emboscada. Els homes de Gage, menys nombrosos, van poder fugir però aviat van xocar amb la columna principal de Braddock i van ser atacats des del bosc en una [[expedició Braddock|batalla]] que va resultar fatal per als britànics. Braddock va morir en el combat i Washington va aconseguir fugir del camp de batalla.{{sfn|Cassell|2005}}
Durant el desenvolupament d'aquesta expedició i poc abans de la desastrosa derrota a Fort Duquesne, els britànics van obtenir una victòria a Fort Beauséjour. Amb una flota de 31 transports, 3 vaixells de guerra de la Marina Reial Britànica i 2.000 homes van desembarcar a 3 km de Fort Beauséjour i començarcomençaren el bombardeig amb canons. El llocL'atac va durar gairebé dues setmanes, peròi al final els francesos capitular. Aquesta victòria va concedir als anglesos el control de [[Nova Escòcia]]. Tot i que aquesta victòria no va suposar cap èxit important estratègicament parlant, va suposar un cop dur per als [[acadi]]s, que tot i haver-se declarat neutrals aen la guerra, van ser tractats pels anglesos com a enemics i expulsats de les seves terres.
Aquest mateix any encara es va produir un altre enfrontament entre francesos i anglesos com a resultat d'una altra expedició anglesa, aquesta vegada liderada per [[William Johnson]]. Aquest va tenir lloc prop de Lake George, ena l'actual estat de Nova York. En aquesta [[Batalla de Lake George|batalla]], en la qual van tenir un important paper els guerrers indígenes, no hi va haver un clar vencedor,; totperò iel queregiment van ser els anglesos els que possiblement més partit van poder obtenir l'enfrontament doncs, a causa de la debilitat amb quèfrancès va quedar eldebilitat regiment francès,i Johnson va poder construir [[Fort William Henry]].
En concloure l'any els francesos seguien mantenint la major part de les seves possessions a [[Nova França]] i mantenien un nombrós conjuntgrup de fortesforts a la zona.
