John Churchill (1r duc de Marlborough): diferència entre les revisions

 

=== Revolta ===

Amb la mort de Carles II el 1685 el seu germà, el catòlic Duc de York, esdevingué el Rei Jaume II. Churchill va ser nomenat governador de la [[Companyia de la Badia de Hudson]]. També va ser nomenat [[Cavaller de Cambra]] a l'abril, i admès a la [[noblesa d'Anglaterra]] com a Baró Churchill de Sandridge al comtat de [[Hertfordshire]] al maig, concedint-li un escó a la [[Cambra dels Lords]]. Malgrat això, el nou Parlament va quedar enfosquit per la revolta, iniciada a Escòcia pel [[Archibald Campbell, 9è Comte d'Argyll|Comte d'Argyll]] i, a Anglaterra, pel fill il·legítim de Carles, el [[James Scott, 1r Duc de Monmouth|Duc de Monmouth]] qui, encoratjat per descontents i diversos conspiradors [[Partit Whig anglès|Whig]] (exiliats per la seva participació en el fracassat [[Complot de la Casa Rye]]), es prepararen per prendre la corona d'Anglaterra, la qual considerava legítimament seva.{{sfn|Holmes|2008|p=110}}

Per fer front als rebels Monmouth Churchill va rebre el comandament de les tropes a peu de l'exèrcit del Rei, però l'honor d'encapçalar la campanya va ser per al limitat, tot i que molt lleial, [[Louis de Duras|Compte de Feversham]]. Monmouth havia desembarcat a [[Lyme Regis]] l'11 de juny, però la seva [[Revolta Monmouth|revolta]] camperola mal equipada i mal dirigida s'enfonsà al camp de [[batalla de Sedgemoor|Sedgemoor]], [[Somerset]], el 16 de juliol de 1685. Tot i que el paper de Churchill estava subordinat a Feversham, la seva organització administrativa, habilitat tàctica i coratge a la batalla van ser fonamentals a la victòria. L'historiador John Tincey va escriure "''Sedgemoor potser no és la victòria més espectacular de John Churchill, però ha de ser considerada com la primera''".{{sfn|Tincey|2005|p=158}}