Joscelí II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
El [[1131]], Joscelí I va assetjar una fortalesa entre Alep i Mabbug. Mentre inspeccionava una mina que feia cavar sota una muralla, aquesta es va desplomar al seu damunt i el va enterrar. Fou extret de la runa, però estava greument ferit. Poc després, un emir va posar setge davant Kaisun. Joscelí va encarregar al seu fill la direcció de l'exèrcit per fer aixecar el setge d'aquesta plaça, però aquest noi es va aturar, al·legant una inferioritat numèrica. Joscelí pare va decidir llavors manar personalment el seu exèrcit des d'una llitera per socórrer Kaisun, fet que va incitar l'emir a aixecar el setge, cosa que mostra fins a quin punt Joscelí era temut pels seus enemics. Però el vell comte va morir durant l'operació militar i el seu fill el va succeir com a comte d'Edessa.{{sfn|Grousset|1935|p=16-18}}
En una època en què l'amenaça de [[Imad-ad-Din Zengi I|Zengi]] era una realitat, Joscelí II començà a donar suport a les intriques d'[[Alícia d'Antioquia|Alícia]], vídua de [[Bohemond II d'Antioquia]] que intentava desposseir la seva filla [[Constança d'Antioquia]] per prendre el poder, i [[Folc V d'Anjou]] (rei consort de Jerusalem des del 1131) va haver d'intervenir per barrar el pas als instigadors. Després va haver de defensar la població de [[Turbessel]] atacada per Sawar, governador d'Alep designat per Zengi, i experimentà nombroses pèrdues.{{sfn|Grousset|1935|p=19, 22}} [[Ramon de Poitiers]] es va casar amb Constança d'Antioquia, però Joscelí el detestava. També, quan Ramon va expulsar Raül de Domfront, [[patriarca d'Antioquia]], Joscelí va acollir aquest darrer. Després, durant un litigi per la frontera entre Ramon i [[Lleó I d'Armènia Menor]], va prendre partit pel príncep armeni, però va acabar dirigint una reconciliació entre els dos senyors.{{sfn|Grousset|1935|p=51, 56-57}}
El [[1137]], l'emperador [[Joan II Comnè]] va anar amb el seu exèrcit per reafirmar els seus drets sobre Antioquia. Rebé el vassallatge de Ramon de Poitiers i, per un acord amb els francs, es va planejar una operació conjunta de conquesta d'Alep. Antioquia tornaria llavors a ser [[Imperi Romà d'Orient|romana d'Orient]], i Ramon de Poitiers seria príncep d'Alep. Les operacions s'iniciaren al començament del [[1138]], i Ramon de Poitiers i Joscelí II d'Edessa acompanyaren l'exèrcit imperial. Bizâ'a fou conquerida el [[7 d'abril]] del [[1138]] i donada al comte d'Edessa. Però aquest setge els va fer perdre l'efecte sorpresa, i l'exèrcit va fracassar en el [[setge de Xaizar]]. Ramon de Poitiers i Joscelí II no foren molt cooperatius amb els romans, ja que la presa d'Alep significà per a Ramon la pèrdua d'Antioquia, i l'operació de conquesta fou abandonada. L'exèrcit franco-romà es va replegar cap a Antioquia, on Joan Comnè exigí l'entrega de la ciutadella, però Joscelí va provocar aldarulls que obligaren els romans a sortir de la ciutat.{{sfn|Grousset|1935|p=100-124}}
[[Fitxer:Map County of Edessa 1131-1150-fr.svg|miniatura|upright=1.8|Final del Comtat d'Edessa, del 1131 al 1150 ]]
El [[1142]], Joan II Comnè provà de nou l'annexió d'Antioquia i, per tal de neutralitzar Joscelí, exigí d'aquest que li enviés la seva filla Isabel com a ostatge. Però no va poder prendre la ciutat, ja que els nobles organitzaren aixecaments, puix que no volien una ocupació romana. La mort de Joan Comnè el 8 d'abril del 1143 posà fi a les pretensions romanes sobre Antioquia.{{sfn|Grousset|1935|p=146-153}}
Després de la mort de l'emperador, Ramon de Poitiers va assolar les possessions romanes a [[Cilícia]] i engendrà així una reacció d'hostilitat de part dels romans contra els francs. A més, la rivalitat entre Ramon de Poitiers i Joscelí II havia esdevingut ruptura oberta. Aquest últim es quedà generalment a Antioquia i es descuidà de dotar Edessa d'una guarnició suficient. [[Zengi]], [[atabeg de Mossul]] i [[atabeg d'Alep|d'Alep]], va organitzar una expedició al [[Diyar Bakr]] oficialment contra els [[ortúquides]], però en realitat per allunyar a Joscelí d'Edessa; llavors va enviar a aquesta ciutat un exèrcit que va començar el setge el 28 de novembre del [[1144]]. Mal proveïda i insuficientment defensada, malgrat la resistència dels sirians i dels armenis, la ciutat es va haver de rendir el [[23 de desembre]] del [[1144]], i Zengi es va apoderar de la regió situada a l'est de l'Èufrates.{{sfn|Grousset|1935|p=170-189}}
Línia 31:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|nom=René|cognom= Grousset|títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - I. 1095-1130 L'anarchie musulmane|lloc= París|editorial=Perrin|any= 1934}}
* {{ref-llibre|nom=René|cognom= Grousset|títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem- II. 1131-1187 L'équilibre |lloc= París|editorial=Perrin|any= 1935}}
* {{ref-llibre|nom=René|cognom= Grousset|títol=L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient|lloc= París|any= 1949|isbn=2-228-12530-X}})
| |||