Supernova: diferència entre les revisions

Les supernoves provoquen l'expulsió de les capes superficials de l'estrella en forma d'enormes [[ona de xoc|ones de xoc]], omplint l'espai que les envolta amb [[Element químic|elements]] pesants, que originen núvols de pols i gas. Quan el front d'[[ona]] de l'explosió arriba a altres núvols de gas i pols propers, els comprimeix i aquest fet pot desencadenar la formació de noves [[nebulosa|nebuloses]] que formin, posteriorment, nous [[sistema estel·lar|sistemes estel·lars]], potser amb [[planeta|planetes]] rocosos, a causa de l'esmentada presència d'elements pesants procedents de l'explosió de la supernova.

 

Actualment, les supernoves es classifiquen d'acord amb les [[línia d'absorció|línies d'absorció]] de diferents [[Element químic|elements químics]] que apareixen en els seus [[espectre]]s. La primera clau per a la divisió és la presència o absència d'[[hidrogen]]. Si l'espectre d'una supernova no conté cap línia d'hidrogen, se la classifica com de '''tipus I''', altrament es classifica com de '''tipus II'''. Dins d'aquests dos grups principals, hi ha també subdivisions d'acord amb la presència d'altres línies en la corba de llum. Esquemàticament, la classificació n'és la següent: