Juan Antonio Simont Guillén: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

== Biografia ==

Va iniciar la seva carrera al cinema treballant com a figurinista a París. Després de la [[guerra civil espanyola]] va tornar a Espanya, on va treballar als Estudis Chamartín, començant com a director artístic a la pel·lícula ''En poder de Barba Azul'' (1940) de [[José Buchs Echeandia]] i a ''[[La torre de los siete jorobados]]'' (1944) d'[[Edgar Neville]]. El 1944 fundaria la productora S.E.S amb [[Pierre Schild]] i Francisco Escriñá, però la companyia va tancar i va marxar durant cinc anys a [[Mèxic]]. Com que els sindicats no el van deixar treballar de decorador, el 1951 va tornar a [[Espanya]]. El 1952 va rebre la Conquilla de Plata a la millor ambientació a la [[1a Setmana Internacional del Cinema de Sant Sebastià]] (1953) pel seu treball a [[Carne de horca]] de [[Ladislao Vajda]]. Després començà a treballar fonamentalment per a [[Ladislao Vajda]], i va obtenir la [[Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics als millors decorats]] de 1956, 1957 i 1958 per la seva tasca a les pel·lícules ''[[Marcelino, pan y vino]], [[Mi tío Jacinto]]'' i ''[[Un ángel pasó por Brooklyn]]'', totes elles dirigides per Vajda i protagonitzades per [[Pablito Calvo]]. Després va continuar com a director artístic de pel·lícules destacades i d'èxit com ''[[Atraco a las tres]]'', ''[[La gran familia]]'' (1962), ''[[Historias de la televisión]]'' (1965), ''[[La ciudad no es para mí]]'' (1966), ''[[Sor Citroen]]'' o ''[[El turismo es un gran invento]]'' (1968). A finals dels anys seixanta es va retirar del cinema.<ref>[https://www.imdb.com/name/nm0800806/ Antonio Simont] a IMDB</ref>