Israel: diferència entre les revisions

Israel té relacions diplomàtiques amb 161 estats del món i ha establert [[ambaixada|missions diplomàtiques]] a 94 estats.<ref>{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/About%20the%20Ministry/Diplomatic%20missions/Israel-s%20Diplomatic%20Missions%20Abroad | editor=Israel Ministry of Foreign Affairs | consulta=2009-03-13|data=2006-07-12 |títol=Israel's Diplomatic Missions Abroad: Status of Relations}}</ref> Només tres membres de la [[Lliga Àrab]] han normalitzat llurs relacions amb Israel: Egipte i Jordània han signat tractats de pau, [[Tractat de pau entre Israel i Egipte|el primer el 1979]] i [[Tractat de pau entre Israel Israel i Jordània|el segon el 1994]], i [[Mauritània]] va establir totes les relacions diplomàtiques amb Israel el 1999. Dos altres membres de la Lliga Àrab, el [[Marroc]] i [[Tunísia]], les quals havien tingut algun tipus de relació diplomàtica amb Israel, van trencar-les al començament de la [[Segona intifada|Segona Intifada]] el 2000.<ref>{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/Foreign+Relations/Israel+Among+the+Nations/ISRAEL%20AMONG%20THE%20NATIONS-%20Middle%20East%20-%20North%20Afri| editor=Israel Ministry of Foreign Affairs |títol=Israel Among the Nations: Middle East — North Africa |data=2006-10-01 | consulta=2009-03-13}}</ref> Des del 2003, les relacions amb el Marroc han millorat, i el ministre d'afers exteriors israelià ha visitat aquell país.<ref>{{ref-notícia|url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/3202767.stm |títol=Israel sees Morocco as mediator |data=2003-09-02 | editorial=BBC News | consulta= }}</ref>

El 2008, la població d'Israel era de 7,2 milions d'habitants.<ref name=cia/> Israel té dues llengües oficials: l'[[hebreu]] i l'[[àrab]].<ref name=cia/> Hebreu és la llengua principal de l'Estat i és parlada per la majoria de la població. L'àrab és parlat per la minoria àrab i els jueus que hi han emigrat d'altres països àrabs. Com a [[país d'immigrants]], es parlen moltes llengües estrangers a Israel. Entre 1990 i 1994, la immigració de la [[Comunitat d'Estats Independents]] va créixer un dotze per cent.<ref>{{ref-publicació |url= http://www.mitpressjournals.org/doi/abs/10.1162/003355301753265606?journalCode=qjec |publicació=The Quarterly Journal of Economics |mes=November |any=2001 |article=The Impact of Mass Migration on the Israeli Labor Market |cognom=Friedberg |nom=Rachel M. |pàgina=1373 |doi=10.1162/003355301753265606 |volum=116}}</ref> Durant l'última dècada la immigració també ha inclòs un nombre significatiu de treballadors d'altres països com ara [[Romania]], [[Tailàndia]], la [[Xina]] i altres països d'Àfrica i Sud-amèrica. No hi ha xifres precises dels immigrants indocumentats, però s'estima que n'hi ha 200 mil.<ref>Adriana Kemp, "Labour migration and racialisation: labour market mechanisms and labour migration control policies in Israel", ''Social Identities'' 10:2, 267-292, 2004</ref> L'emigració d'Israel a altres països, principalment als Estats Units i al Canadà és modesta.<ref>{{citar ref|cognom= Herman|nom= Pini|títol= The Myth of the Israeli Expatriate|publicació= [[Moment Magazine]] |volum= 8 |number = 8|pàgines= 62–63|data= setembre 1983 }}</ref>

[[Ariel Sharon]] fou elegit primer ministre en les eleccions especials del 2001. Durant el seu govern, Sharon complí el seu pla de retirada unilateral de la franja de Gaza, però també començà la construcció de la [[Mur de Cisjordània|barrera israeliana a Cisjordània]].<ref>{{ref-notícia|títol=West Bank barrier route disputed, Israeli missile kills 2 |url= http://www.usatoday.com/news/world/2004-07-29-west-bank_x.htm | editorial=The Associated Press (via USA Today) |data=2004-07-29 | consulta= }}</ref>

El desembre de 2008 es trencà l'alto el foc entre l'exèrcit d'Israel i les forces palestines de Hamas.,<ref>{{ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/middle_east/7818022.stm|títol=Q&A: Gaza conflict| editor=BBC| consulta=2009-03-13}}</ref> després de mesos de bloqueig de la Franja de Gaza, seu del govern palestí d'[[Ismail Haniye]], en no reconèixer Israel els resultats de les eleccions democràtiques legislatives palestines de 2006, que donaren la majoria a aquesta formació. Israel atacà llençant l'[[Operació Plom Fos]] amb una sèrie d'atacs aeris.<ref>{{ref-notícia|autor= Associated Free Press |títol= Israeli jets pound Hamas|url = http://www.smh.com.au/news/world/israeli-jets-pound-hamas/2008/12/29/1230399085970.html?page=fullpage#contentSwap1| editorial= The Sydney Morning Herald|data= 2008-12-29| consulta= 2008-12-29 }}</ref> El 3 de gener de 2009, les tropes israelianes entraren a Gaza en una ofensiva terrestre.<ref>{{ref-notícia|nom= Jason|cognom= Koutsoukis|títol= Battleground Gaza: Israeli ground forces invade the strip|url = http://www.smh.com.au/news/world/battleground-gaza/2009/01/04/1231003847085.html| editorial= smh.com.au|data= 5/1/9| consulta= 5/1/9 }}</ref> El 17 de gener, Israel anuncià un alto el foc unilateral, amb la condició del cessament del llançament de coets des de Gaza, i es retirà els dies següents.<ref name=ravid>{{ref-notícia|cognom= Ravid