Narbona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 53:
L'''Horreum'' romà, amb estatus de museu el 1975 després de la seva obertura al públic, és l'únic exemple metropolità de magatzems subterranis gal·loromans de mercaderies, que es conserva gairebé íntegrament.
Aquestes galeries donen pas a petites cel·les on s'emmagatzemaven les mercaderies. Diversos muntacàrregues connectaven el magatzem amb el mercat del [[fòrum]].<ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Horreum-r_Rouget_de_l_Isle |títol=Horreum |consulta=18 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=castellà
Són galeries subterrànies, a cinc metres sota terra, construïdes a finals del segle I aC,<ref>{{ref-web |url=http://www.narbonne-turisme.cat/narbonne-ca/l-horreum-roma |títol=L'Horreum romà |consulta=17 febrer 2015 |obra=|editor=Oficina de turisme de Narbona |data= |llengua=català
En el moment d'assolir l'estatus de museu el 1975, una part de les galeries subterrànies encara es feia servir de cava de vi. Aquest lloc presenta qualitats d'humitat remarcables i una bona temperatura per a la conservació del vi, entre 12° i 14°C.
Línia 63:
El 1997, durant el treballs de connexió per a aigües pluvials, davant l'ajuntament i a dos metres sota el nivell actual de la plaça, es va descobrir una part de la [[via Domícia]].
Per una moneda trobada sota una llosa, aquesta part data de l'any 10 aC, per la qual cosa es tracta d'una part renovada de la via, ja que aquesta va ser construïda pel procònsol l'any 121 aC, [[Gneu Domici Aenobarb (cònsol 122 aC)|Domituis Ahenobarbo]].<ref>{{ref-web |url=http://jean-francois.mangin.pagesperso-orange.fr/romains/z_viadomitia.htm |títol=La Via Domitia |consulta=18 febrer 2015 |obra=La Gaule romaine |editor= |data= |llengua=francès
=== Polvorí ===
Línia 88:
A l'arquebisbe, se li pagava un [[delme]] com a taxa d'entrada al port i sobre la pesca realitzada. L'àncora es penjava davant el pati de la Madeleine i es baixava quan es lliurava el delme. L'àncora és el símbol dels drets que tenien els arquebisbes de Narbona sobre el port.
L'arc oriental del carreró pertanyia a una antiga capella del {{segle|IX}}, que formava la base de la torre del campanar [[art carolingi|carolíngia]]. Al final del passatge, l'arc occidental fortificat separa els dos cossos de l'edifici; una galeria situada per sobre permet la comunicació entre els dos palaus.<ref>{{ref-web |url=http://www.wiki-narbonne.fr/index.php?title=Le_Passage_de_l%27Ancre |títol=Le Passage de l'Ancre |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=wiki-narbonne |data= |llengua=francès
Després d'aquest segon arc, hi ha alguns esglaons que duen al claustre, i d'allà a la catedral.
Línia 105:
Aquest pont estava format per 7 arcs (6 com a mínim); es feia servir per a entrar a la ciutat antiga des del sud i estava dins la [[via Domiciana]]. El ''Pons Vetus'' permet la connexió entre els barris del Burg i la ciutat. Avui en dia només n'és visible un arc, la qual cosa ens dóna idea de l'amplada del [[riu Aude]] en l'antiguitat.<ref>{{ref-web |url=http://www.narbonne.fr/en/fr_pont-des-marchands |títol=Pont des marchands |consulta=22 febrer 2015 |obra= |editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=anglès}}</ref>
Els primers texts sobre el pont parlen de cases de comerciants que vorejaven el camí.<ref>{{ref-web |url=http://structurae.info/ouvrages/pont-des-marchands |títol=Pont des Marchands |consulta=22 febrer 2015 |obra= |editor=Structurae |data= |llengua=francès
=== Església de Sant Sebastià ===
| |||