Francesc Pi i Margall: diferència entre les revisions

Després del [[cop d'estat]] de [[1874]] que va restablir la [[monarquia]] [[Dinastia borbònica|borbònica]], Pi i Margall es va retirar temporalment de la política i es va dedicar al seu treball com a advocat i escriptor. En els anys vuitanta, aprofitant la tolerància dels governs liberals, va tornar a l'activitat pública per a reorganitzar els republicans federals. Confiant en les possibilitats d'èxit que els oferiria la restauració del [[sufragi universal]] el [[1890]], va crear en aquell mateix any un diari propi, ''El nuevo régimen'', i va impulsar la definició del programa del partit el [[1894]]. El seu prestigi li va permetre ser elegit diputat en [[1886]], [[1891]] i [[1893]]; però va perdre popularitat en ser l'únic líder republicà que no es va deixar arrossegar per l'ardor nacionalista durant la [[Guerra d'Independència cubana|Guerra de Cuba]] ([[1895]]-[[1898]]). Va propugnar la concessió de la independència a les colònies i es va oposar a la guerra contra els [[Estats Units]], model de democràcia republicana i federal. Un retrat seu forma part de la [[Galeria de Catalans Il·lustres]] de l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref>[[Agustí Duran i Sanpere]]: ''La galeria de catalans il·lustres'', dins ''Barcelona i la seva història. L'art i la cultura''. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461</ref>

 

</ref>