Aurembiaix d'Urgell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Aurembiaix d'Urgell''' (ca. [[1196]] — [[Balaguer]], [[1231]]) fou [[comtessa d'Urgell]] entre [[1209]] i [[1231]].<ref name="Dames, reines, abadesses">{{ref-llibre|cognom=Albertí |nom=Elisenda|títol=Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval|url=http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874 |editorial=Albertí Editor|data=2007 |pàgines=p. 51-57}}</ref><ref name="Diccionari">{{ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 78, entrada: "Aurembiaix d'Urgell"|isbn=84-297-3521-6
== Família ==
Línia 6:
== Vida política ==
A la mort del seu pare, [[Ermengol VIII]] el 1209, n’heretà el comtat, mentre que la regència quedava a mans del rei Pere I el Catòlic, a qui li cedí la seva mare, [[Elvira de Subirats]]. Indefensa davant les turbulències que se sobrevenien en el comtat, la seva línia hereditària fou qüestionada i se'n plantejà la substitució en benefici de la casa de Cabrera. Aquest buit de poder fou aprofitat per Guerau de Cabrera per apoderar-se'n. Alhora, la monarquia, afeblida, maldava per recuperar els seus drets davant la noblesa feudal.<ref name="DbD">{{DBD|id=1085|nom=Aurembiaix, d'Urgell
S'instal·là a terres castellanes fins a molt més enllà de la mort de la seva mare, presumiblement cap al 1220, que li cedí tots els drets sobre el comtat. Es casà en primeres núpcies el 1212 amb [[Álvaro Pérez de Castro]], cunyat de [[Guerau IV de Cabrera]] i instal·là segurament la seva residència a Toledo. Álvaro Pérez de Castro, que actuà en diverses campanyes al costat de la monarquia castellana, i de [[Ferran III de Castella|Ferran III]], especialment, s'hagué de refugiar entre els musulmans del sud de la península a causa de les lluites intestines entre els nobles de les famílies Lara i Castro, en què aquests segons perderen poder en favor dels primers; aquest fet allunyà els cònjuges.<ref name="DbD"/>
| |||