Un chien andalou: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant plantilla Autoritat innecessària |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 21:
== Context ==
La seqüència inicial d'''Un chien andalou,'' en la qual el mateix Buñuel esmola una navalla d'afaitar i talla l'ull d'una dona, un ull que la pantalla mostra tot seguit en primer pla, és una de les icones de la modernitat que han reprès cineastes, músics, artistes plàstics i narradors literaris i televisius.<ref name="gencat1307">{{citar ref | títol =Un Chien Andalou |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=c6ba1277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c6ba1277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=7982968d72f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013
Buñuel i Dalí van escriure el guió al llarg de sis dies a Cadaqués. Dues imatges somiades van ser el motor del film, segons el relat de Buñuel en les memòries ''Mon dernier soupir'' (1983): les formigues en una mà i l'ull tallat. Els dos artistes van elaborar un guió tibat per dues línies: el guió com a expressió libèrrima de la imaginació i de les potències subversives de la càmera i del muntatge, i el guió com a pla de treball tancat que el rodatge només ha de traduir en les imatges previstes. Buñuel es va traslladar després a París, on va rodar i muntar el film als estudis de Billancourt.<ref name="gencat1307"/>
| |||