La Maquinista Terrestre i Marítima: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
m (neteja i estandardització de codi)
{{Infotaula d'organització}}
[[Fitxer:La Maquinista Terrestre i Marítima - Barceloneta.jpg|miniatura|Gravat del segle XIX dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima a la [[La Barceloneta|Barceloneta]]]]
'''La Maquinista Terrestre i Marítima''' fou una empresa [[Catalunya|catalana]] fundada el [[14 de setembre]] de [[1855]] a partir de la fusió del tallers metal·lúrgics de [[Valentí Esparó i Giralt]] (Valentín Esparó y Consocios, adquirida a la companyia Bonaplata el 1839) i la societat ''La Barcelonesa'' (convertida en ''Tous, Ascacíbar i Companyia'' el 1841) fundada en [[1838]] per [[Nicolau Tous i Soler]], [[Nicolau Tous i Mirapeix]] i [[Celedonio Ascacíbar]], situats en [[el Raval]] de [[Barcelona]].<ref name="al">Albert Pérez i Núñez, [http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/viewFile/105592/176985 La Maquinista Terrestre y Marítima, una empresa pionera de la industrialització barcelonina]</ref>
 
En els seus inicis estava dedicada a la construcció de tota mena de maquinària pesant. Els principals accionistes van ser, a més dels co-fundadors, [[Ramon Bonaplata]], Josep M. Serra, [[Joan Güell i Ferrer]] i [[José Antonio de Mendiguren]]. Els seus primers tallers es construïxen en el barri barceloní de [[la Barceloneta]] en 1861 amb una superfície total de 17.500 m². amb 1.200 treballadors. De seguida es va convertir en la principal empresa de transformacions metal·lúrgiques del país, i va tenir una repercussió tècnica, econòmica, pràctica, en el paisatge i en l'imaginari col·lectiu i en una nova percepció i ocupació del territori.
 
Fou la principal constructora d'obres metàl·liques, de maquinària industrial, de motors diesel per a vaixells, de locomotores de vapor, de tota mena de peces per a tots els sectors industrials, el [[1895]] fou l'encarregada de construir el dic flotant del [[Història del Port de Barcelona|Port de Barcelona]], etc. I al mateix temps, va ser una veritable escola pels enginyers catalans. En 1917 construí la seva segona fàbrica entre els barris Barcelonins de [[Sant Andreu de Palomar]] i [[Bon Pastor (Sant Andreu)|Bon Pastor]] (on actualment es troba el Parc de la Maquinista de Sant Andreu) amb una extensió de més de 100.000 m², arribant a una plantilla de 3.000 treballadors.
 
Cap a 1965 els tallers de la Barceloneta van ser desmantellats, mantenint-se com magatzem de productes que encara que finalitzats no van ser venuts fins a més endavant. Cap a [[1993]] els tallers de Sant Andreu van ser desmantellats per complet, traslladant-se a uns tallers construïts entre els municipis de [[Santa Perpètua de Mogoda]] i [[Mollet del Vallès]], fonent-se amb la també veterana MACOSA i ambdues comprades per la multinacional francesa GEC ALSTHOM, grup que el 1998 va canviar el seu nom per l'actual '''[[Alstom]]'''.<ref>{{ref-web |url=http://www.alstom.com/spain/es/about-us/Historia-de-Alstom-en-Espana/ |títol=Historia de Alstom en España |consulta=9 abril 2014 |editor=Web corporativa d'Alstom |data= |llengua=castellà i anglès}}</ref>
 
El 1998 el comitè d'empresa de La Maquinista Terrestre i Marítima va obtenir la [[Medalla d'Honor de Barcelona]] pel manifest dictat el 1993 per tal de preservar les senyes d'identitat de l'empresa.
2.439.709

modificacions