Lluïsa Vidal i Puig: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Actualització de plantilla |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
{{IniciBio}},<ref name="GEC">{{GEC|0070440|nom=Lluïsa Vidal i Puig|consulta=8 desembre 2012}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1918/11/12/pagina-2/33310051/pdf.html?search=%22luisa%20vidal%22|títol=Necrològica|consulta=2019-02-21|llengua=es|editor=Lavanguardia.es|data= 12 novembre 1918}}</ref> va ser una [[pintora]] catalana.
Pertanyia a una família benestant i culta, que es relacionava amb l'ambient [[modernisme català|modernista]] de l'època. Eren
El seu pare era [[Francesc Vidal i Jevellí]], [[ebenista]], decorador i fonedor, dedicat a l'art i als negocis. El seu avi matern era un compositor de [[Vic]], [[Bernat Calvó Puig i Capdevila|Bernat Puig]].<ref>Segons la inscripció de naixement. Registre de Naixements de Barcelona, [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-6ZG1-P?i=445&wc=QZ7W-XRM%3A335015101%2C335015102%2C335505501&cc=2015324&cat=636896 any 1876, número de registre 1762].</ref> Lluïsa va créixer en un ambient propici a les creacions artístiques. S'educà amb el seu pare, va rebre lliçons de [[Joan González i Pellicer|Joan González]] (germà de l'escultor [[Juli González]]), d'[[Arcadi Mas i Fontdevila]], del xilògraf [[Gómez Polo]] i a [[París]], d'[[Eugène Carrière]]. Influiran en ella artistes com [[Rusiñol]] i [[Ramon Casas i Carbó|Casas]], Casas en el retrat i Rusiñol sobretot quant a solucions compositives.
Línia 8:
Lluïsa va ser l'única dona de la seva època que es va dedicar professionalment a la pintura i l'única que va anar a París a estudiar. Quan torna de París s'afilia al grup de feministes catòliques liderades per [[Carme Karr]]. En aquest cercle es mogué des d'aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d'aquest entorn, de la seva família i d'amics.
Dona activa i compromesa socialment, visqué de la pintura i de les classes particulars que impartia en el seu taller del carrer Salmerón, avui Gran de Gràcia, que abans havia ocupat [[Isidre Nonell i Monturiol|Nonell]], i de les col·laboracions en revistes. Entrà en contacte amb tot el grup d'artistes europeus, fugitius de la guerra i establerts a [[Catalunya]], i es convertí en una activa pacifista formant part del Comitè Femení Pacifista de Catalunya.
La seva participació en el món artístic s'inicià en els [[Quatre Gats]], on fou l'única dona que va exposar. Col·labora a la revista ''Feminal'', en ella il·lustrà contes de les millors escriptores catalanes del moment ([[Dolors Monserdà]], [[Caterina Albert]], [[Carme Karr]], etc.). El 1910 s'incorporà a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, creat per [[Francesca Bonnemaison]], del qual fou presidenta del Tribunal d'exàmens i jurat de la secció d'art. També participà en el Patronat d'Obreres de l'Agulla, fundat per [[Dolors Monserdà]], i en ''La Llar'', la residència per a estudiantes i professores fundada per [[Carme Karr]].
| |||