La desena víctima: diferència entre les revisions

 

La pel·lícula adapta bastant fidelment la novel·la a la pantalla, amb algunes variants. A més a més del nombre de proves que passa de 7 a 10 i la inversió dels papers (l'home és ara la presa), el final és igualment diferent. La pel·lícula aprofundeix també la relació ambigua entre el caçador i la presa, lliurant-se permanentment al joc del gat i del ratolí.

''La desena víctima'' és també una sàtira social de l'esdevenir de la humanitat. En aquesta [[distopia]], el [[divorci]] no existeix a Itàlia, els [[còmics]] són la gran literatura, els vells són llegats a l'Estat (probablement per ser [[Eutanàsia|eutanasiats]]), la [[prostitució]] és en ''estacions de servei de relaxació''... La Gran caça mateixa forma part de la vida corrent: existeix un [[ministeri]] de la Gran caça amb la seva administració, els seus serveis, les seves taquilles. L'homicidi hi és banalitzat, els policies deixen matar-se les persones abans de demanar al supervivent que ensenyi la seva targeta de jugador i el feliciti, sense oblidar infligir-li una multa si per desgràcia ha aparcat malament abans de cometre el seu crim. Ni tan sols els vianants no presten gaire atenció als homicidis efectuats en públic, i lleis regeixen els llocs on els homicidis són autoritzats i aquells on estan proscrits: bars, restaurants, escoles maternals ....

 

 

Elio Petri descriu ell mateix ''La desena víctima'' com «una pel·lícula [[Pop art|pop]] »: «La meva idea era també de donar una hipòtesi del futur, dilatant els defectes de la realitat contemporània ».<ref>[http://cinema.aliceadsl.fr/film/anecdote/defautinentaspx?filmid=FI002681 Anècdota] de Monsieur Cinema</ref> La pel·lícula sencera es banya en una atmosfera molt estilitzada, ja siguin els decorats, les disfresses (segons Simon Doonan, el creador de la cadena de botigues de roba Barneys, tots els vestits de la pel·lícula haurien estat concebuts per [[André Courrèges]])<ref>[http://www.imdb.com/title/tt0059095/trivia Trivia for La Decima Vittima] a IMDb</ref> o la música.

[[Fitxer:VenereERoma2.JPG|miniatura|El Temple de Venus interpreta un paper central.]] Un dels principals decorats de la pel·lícula és el Temple de Venus i de Roma on Caroline ha d'abatre Marcello en el rodatge d'un spot publicitari, amb el [[Coliseu]] en segon pla.