La victòria de Wellington: diferència entre les revisions

 

== Història de l'obra ==

En un [[Imperi Austríac|Imperi austríac]] en plena efervescència patriòtica davant l'enfonsament de l'[[Primer Imperi Francès|Imperi francès]], l'enginyer [[Johann Nepomuk Maelzel|Johann Maelzel]], inventor del [[metrònom]] i inspirador del segon moviment de la '' Vuitena Simfonia '', li encarrega a Beethoven una obra simfònica per estrenar un nou instrument seu, el [[panharmonicon]]. La recent batalla de Vitòria li proporciona a Beethoven un tema perfecte per a l'ocasió, ja que el panharmonicon és un instrument que tracta d'imitar els timbres i sons d'una banda militar.

 

 

== Posteritat ==

Beethoven, conscient que es tractava d'una peça menor, va qualificar ''La victòria de Wellington'' d'«estupidesa». Tot i la seva mediocritat, aquesta obra va ser una de les peces més cèlebres durant la vida del compositor. Avui en dia ha caigut en l'oblit, però no manca d'interès històric.

 

 

== Execució ==

La durada d'execució de l'obra és d'uns 15 minuts. Beethoven va introduir dos temes populars: ''Malbrough se'n va a la guerra'' (transformat en ''[[Mambrú se'n va a la guerra]]'' per la pronunciació espanyola) per simbolitzar [[França]], ''[[Rule Britannia]]'' i ''[[God save the King]]'' per simbolitzar [[Anglaterra]]. 193 trets de canó poden ser escoltats en aquesta pàgina simfònica pintoresca.