Ladí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais
m neteja i estandardització de codi
Línia 6:
|parlants=35.000
|nació=Cap estat. Reconegut oficialment a [[Itàlia]] en alguns estatuts d'autonomia de les regions.
|regulat=[http://www.micura.it/eng/304.html/ Istitut Ladin Micurà de Rü]
|iso2=roa
|sil=lld
Línia 12:
|mapa_llegenda= Territori del '''ladí''' dolomític ('''Ladínia''')
}}
El '''ladí''' (en ladí ''ladin''), o '''ladí dolomític''' (''ladin dolomitan''), és una [[llengua romànica]] de la branca [[retoromànic]]a, parlada a les valls de les [[Dolomites]], al voltant del massís de ''Sela'',<ref>''Sella'', en italià.</ref> dins l'Estat [[Itàlia|italià]]. Alternativament, el ladí també és concebut com un dels tres grups dialectals que componen la llengua retoromànica o ''rètic'' (vegeu [[qüestió ladina]]), conjuntament amb el [[romanx]] i el [[furlà]].
 
El nom de ''ladí'' (''ladin'') per al conjunt de la llengua fou encunyat per [[Micurà de Rü]] (Nikolaus Bacher, 1789-1847) en la primera gramàtica ladina de la història (1833), i tingué un èxit incontestat.<ref>[https://www.micura.it/upload-ladinia/files/11.pdf Versuch einer Deütsch-Ladinischen Sprachlehre. Micurà de Rü (alias Nikolaus Bacher). ]</ref> Fins aquell moment el ladí només era conegut pels noms de cada dialecte concret.
Línia 18:
Fora d'aqueixa definició estricta resta l'[[engiadinès]] dels [[Grisons]], que tradicionalment també és anomenat ladí, per contrast amb el [[romanx]] en sentit estricte. D'altra banda, hom ha volgut veure una forma de ladí en la parla [[furlà|furlana]] de [[Erto e Casso|Nert e Cjas]] i [[Cimolais]] ([[Friül]]).
 
No s'ha de confondre el ladí amb el [[judeocastellà]], que els seus parlants anomenen ''ladino''; ni tampoc amb el [[mossàrab]], que, segons sembla, els seus parlants anomenaven també ''ladino''.
 
== Domini lingüístic i grans dialectes ==
El ladí dolomític estricte, reivindicat conscientment pels parlants des d'antic i reconegut unànimement com a tal per la romanística, es parla en cinc valls contigües entre si (divuit municipis), les quals componen un bloc territorialment compacte on el ladí és la llengua autòctona: la '''Ladínia'''.
 
[[Fitxer:Flag of Ladinia.svg|150px|Bandera de '''Ladínia''']]
 
Emperò, d'ençà 1923-1927 el domini lingüístic està tripartit administrativament entre les regions del [[Trentino - Tirol del Sud|Trentino-Tirol del Sud]]<ref>Fins al 1948, sota la denominació de Venècia Tridentina (''Venezia Tridentina'').</ref> i del [[Vèneto]],<ref>Fins al 1948, sota la denominació de Venècia Eugànea (''Venezia Euganea'').</ref> i, dins aquestes, entre tres províncies (Bozen, Trento i Belun). Això els converteix en minoria relativa arreu, tot i ser majoritaris al seu territori. Endemés, la tripartició entrebanca artificiosament la cohesió de la comunitat lingüística i dificulta la coordinació de la planificació lingüística. Fins i tot el relatiu reconeixement oficial de la llengua depèn de les autoritats de cada província, amb què varia en cadascuna. Les entitats lingüístico-culturals ladines no tenen altre remei que implantar-se segons àmbits provincials.
 
La Ladínia, doncs, consta dels territoris següents; també indiquem el dialecte de cada vall.
 
* província de [[Bozen]]<ref>La província de Bozen és de majoria alemanya.</ref> (en ladí ''Balsan'' --en ''badiòt''-- i ''Bulsan'' -en ''gherdëina''--), al si de la Regió Autònoma del Trentino-Alto Adige/Südtirol: vuit municipis en dues valls.
** '''Val Badia y Mareo''': '''badiòt''' i '''mareo'''. En italià, ''Val Badia e Marebbe''; ''badiotto'', ''marebbano''. En alemany, ''Gadertal und Enneberg''. Consta de cinc municipis: [[Badia (Ladínia)|Badia]] (en italià, també Badia), [[Corvara]] (en italià, Corvara in Badia), [[Mareo]] (Marebbe), [[San Martin de Tor]] (San Martino in Badia) i [[La Val]] (La Valle). En un sisè municipi, [[Kastelruth]] (''Ciastel'' en ladí, Castelrotto en italià), hi ha una minoria ladina reconeguda.<ref>Concretament, els ladinòfons s'agrupen en tres pobles del municipi: Bula, Runcadic i Sureghes (en italià, Bulla, Roncadizza i Oltretorrente).</ref>
** '''Gherdëina''': '''gherdëina'''. En italià, ''Val Gardena''; ''gardenese''. En alemany, ''Gröden''. Consta de tres municipis: [[Santa Cristina Gherdëina]] (Santa Cristina Valgardena), [[Sëlva]] (Selva di Val Gardena) i [[Urtijëi]] (Ortisei).
 
* província de [[Trento]]<ref>La província de Trento, o Trentino, és de majoria padana (llombarda) al sector centroccidental, i de majoria vèneta al sector oriental.</ref> (en ladí ''Trënt''), al si de la Regió Autònoma del Trentino-Alto Adige/Südtirol: set municipis en una vall.
** '''Val de Fascia''': '''fascian'''. En italià, ''Val di Fassa''; ''fassano''. En alemany, ''Faisatel''. Els set municipis de què consta són [[Campitello|Ciampedèl]] (Campitello), [[Canazei|Cianacìei]] (Canazei), [[Mazzin|Mazin]] (Mazzin), [[Moena]] (Moena), [[Pozza di Fassa|Poza]] (Pozza di Fassa), [[Soraga|Sorèga]] (Soraga) i [[Vigo di Fassa|Vich]] (Vigo di Fassa).
 
* província de [[Belluno]]<ref>La província de Belluno (''Belun'' en vènet) és de majoria vèneta.</ref> (en ladí ''Belun'' o, en algunes variants, ''Belum''), al si de la regió administrativa del Vèneto: tres municipis en dues valls.
Línia 40:
** '''Fodom''': '''fodóm'''. En italià, ''Livinallongo''; ''livinallese, fodomo''. En alemany, ''Buchenstein''. Consta de dos municipis: [[Livinallongo del Col di Lana|Fodom]] (Livinallongo del Col di Lana) i [[Colle Santa Lucia|Col]] (Colle Santa Lucia).
 
En conjunt, els parlants de ladí de les cinc valls superen els trenta mil, i hi constitueixen entorn del 80 % de la població total.
 
== Institucions lingüístico-culturals ==
Línia 55:
Altres entitats d'importància estratègica en el món ladí són:
 
* ''Union Generela di Ladins dla Dolomites'', fundada a Bulsan (Bozen) el 1951 i instal·lada a Urtijëi el 1957. No és cap institució pública, sinó una federació panladina que agrupa totes les organitzacions cívico-culturals del país, tant d'àmbit comarcal com municipal.
 
* ''Istitut Pedagogich Ladin'', fundat el 1987 a Bulsan (Bozen). Té com a àmbit d'actuació la Regió Autònoma del Trentino-Alto Adige/Südtirol, és a dir, el conjunt de les cinc valls de la Ladínia estricta.
Línia 63:
== Normativa ==
La normativització unitària del ladí dolomític és molt recent, però ha marcat un canvi de rasant decisiu en la història de la llengua, si més no potencialment.
 
El primer document redactat en ladí de què es té coneixença data de 1631 i prové de Badia. Durant segles el ladí visqué en una anarquia normativa total: cada vall, comarca o municipi, si no era àgraf, tenia escriptura tradicional pròpia, que s'usava per a transcriure la parla local en certs àmbits acotats (doctrina cristiana, poesia "dialectal", algun estudi d'interès estrictament localista). Això es corresponia amb les pautes sociolingüístiques típicament diglòssiques en què estava atrapada la llengua: com a llengua de cultura per a usos públics, oficials i elevats ja hi havia l'alemany, primer, i, l'italià, més endavant.
 
La petita intel·lectual ladina era ben conscient de la necessitat de comptar amb un estàndard panladí, sense arribar a concretar-se, generació a generació. El primer a fer-hi una proposta concreta fou Micurà de Rü en la seva gramàtica (1833).
 
En la dècada de 1980 s'havien acumulat la puixança de l'activisme ladí, l'existència d'entitats lingüístico-culturals solvents, l'exemple del romanx grisó i del furlà estàndard i, com a element pràctic immediat, l'ingrés del ladí en l'administració pública. El 1988 una coalició dels instituts encarregà l'elaboració d'una proposta de ladí estàndard a una figura externa, segurament qui hi estava més qualificat: el professor Heinrich Schmid, pare del romanx grisó. El resultat fou ''Wegleitung für den Aufbau einer gemeinsamen Schriftsprache der Dolomitenladiner'' ('Directrius per al desenvolupament d'un registre estàndard comú dels ladins dolomítics'), treball presentat per Schmid el 1994, acceptat tot seguit i publicat el 1998. Havia nascut el ladí estàndard, conegut inicialment com a ''ladin dolomitan'' i finalment com a ''ladin standard''.<ref>Com remarca Valentini (2002), hi ha una diferència de matís entre ambdós termes: "Ladin standard met l azent sun la natura formala y funzionala de chesta koiné ladina; ladin dolomitan indichia plutost la posizion geografica dles Dolomites en confront a les rejonedes dl Friul y di Grijons."</ref>
 
El 1994 els instituts crearen el ''Servise de Planificazion y Elaborazion di Lingaz Ladin (SPELL)'', d'on sorgiren les dues obres que constitueixen la trama essencial de la normativa unitària ladina: la ''Gramatica dl ladin standard'' (2001) i el ''Dizionario dl ladin standard'' (2002).
 
Desgraciadament, l'aplicació de l'estàndard ha estat mínima. Les províncies no l'han adoptat encara; per exemple, el 2003 la de Bozen proclamà com a ladí normatiu les ortografies tradicionals (i localistes) del ''badiòt-mareo'' i del ''gherdëina'', separadament.
 
== Reconeixement oficial ==
Línia 83:
Vejam, ara, la situació per províncies.
 
=== Tirol del Sud (Val Badia i Gherdëina) ===
Els ladinòfons de la província de Bozen són els menys maltractats de tots i l'enveja de tots els altres compatriotes. La província de Bozen fou la primera institució pública a reconèixer formalment els ladins com a grup ètnic ("tercer grup ètnic", 1951), i el ladí com a llengua (segon estatut d'autonomia de la Regió, 1972). El 1989 esdevingué llengua de l'administració, tant a nivell provincial com municipal, en una mena de cooficialitat compartida amb alemany i italià.
 
L'ensenyament del ladí com a assignatura s'hi engegà, tímidament, el 1948; el 1972 obtingué garanties plenes i es generalitzà a l'escola primària i secundària, amb autonomia escolar a partir de 1975. S'hi admetia, fins i tot, de fer l'ensenyament en ladí. En la pràctica, encara avui dia només se li dediquen dues hores setmanals.
 
El ladí s'introduí en la toponímia a partir dels anys cinquanta, moment en què també s'hi engegaren unes poques hores de ràdio, que anaren augmentant. S'hi afegirien emissions televisives en ladí a partir de 1979, regulars d'ençà 1988. Avui dia s'emeten en ladí, anualment, 352 hores de ràdio i 39 hores de televisió.
 
=== Trentino (Val de Fascia) ===
Durant dècades la província de Trento evità minuciosament d'aplicar els articles i mandats dels successius estatuts d'autonomia regionals en tot allò que feia als ladins. De fet, no hi entraren en vigor fins al 1990.
 
Pressionat per les mobilitzacions ladines, el Trentino obrí la mà lentament. El curs 1969-1970 s'hi engegà l'ensenyament bilingüe. Hom reconegué indirectament l'ètnia i la llengua mitjançant l’institut Fascegn (1975) i l'autonomia administrativa de tot Fascia (''Comprensorio ladino di Fassa'', 1977).
 
Finalment, el ladí hi esdevingué llengua de l'administració municipal a partir de 1994, en una mena de cooficialitat amb l'italià. La toponímia i la retolació són bilingües a tot Fascia. S'hi reben les emissions radiofòniques i televisives ja esmentades.
 
=== Belun (Anpezo i Fodom) ===
Els ladins inclosos a la regió administrativa del Vèneto, tots concentrats a la província de Belun, són els més infraprotegits. No tingueren un cert reconeixement oficial fins a la llei regional 73/1994, ''Promozione delle minoranze etniche e linguistiche del Veneto'', molt limitada quant a drets i mitjans.
 
S'hi ha normativitzat la toponímia de les regions ladines, incloent-hi les emergides recentment (vegeu més avall). S'hi admet el ladí a l'ensenyament, però només a títol voluntari, i pràcticament només a Anpezo i Fodom. En principi, no s'hi reben les emissions radiofòniques ni televisives en ladí.
 
== Els "altres" ladins: un esclat d'autoafirmació col·lectiva ==
Línia 107:
Emperò, entorn d'aqueix nucli ladí, i no sempre contiguament, hi ha altres parlars similars, però més ambigus, la possible ladinitat dels quals fa un segle que es debat al si de la romanística. Darrerament s'hi afegeix una dada nova: molts dels parlants d'aquests dialectes comencen a reivindicar-se com a ladins, organitzen entitats culturals ladines, etc. En molts casos han arrencat un cert reconeixement oficial com a ladins. Són els casos següents:
 
* al Trentino, la '''Val de Non''' (''Val di Non''), la '''Val de Rabi''' (''Val di Rabbi''), la '''Val de Sol''' (''Val di Sole'') i la '''Val de Péi''' (''Val di Peio''), contigües entre si, però formant una mena d'illot entre l'alemany i el llombard, a considerable distància del ladí dolomític estricte, de què els separa l'alemany. Llurs dialectes, nonès i solandre, per a alguns estudiosos són una forma de [[llombard]] amb substrat [[romanx]]. En els censos italians de 2001 i 2011, vora vuit mil noneso-solandres es declararen ladins. No n'hi ha reconeixement oficial.
 
* a la província de Belun, el municipi de '''La Ròcia''' (''Rocca Pietore'', en italià), contigu a Fodom i de parla força anàloga.
 
* també a la província de Belun, amb veïnatge immediat amb Anpezo i Fodom per l'oest i amb el [[Friül]] per l'est, hi ha el domini del dialecte ''cadorí'' ('''cadorin''', en italià ''cadorino''): la comarca del ''Cadòr'' o, en estàndard, ''Ciadura'' (en italià, ''Cadore''). Aqueixa comarca té una situació estratègica; especialment, la franja septentrional, el ''Cumelgu'' o, en estàndard, ''Comelego'' (''Comelico'', en italià). Perquè és, justament, el territori situat entremig del ladí i el furlà; i, segons com sigui caracteritzat, o bé, si no fos ladí, s'interposaria com una cunya entre dos blocs rètics, o bé, si en fos, en funció seva hi hauria contigüitat ininterrompuda entre ladí i furlà, de manera que el retoromànic no consistiria, en realitat, en tres blocs aïllats entre si. Alguns estudiosos consideren el cadorí una forma de [[vènet]] amb influència ladina, i d'altres una forma de ladí amb influència vèneta. Alhora, se'n remarca la filiació especialment estreta amb l{{'}}''anpezan''. Quant als parlants mateixos, en les darreres dècades cada cop n'hi ha més que es reivindiquen ladins.
 
* finalment, els parlars de les comarques de l'{{'}}'''Agordin''' (''Agordino'') i de '''Zolt''' (''Val di Zoldo''), al sud del cadorí, són transicionals entre ladí i vènet.
 
Als darrers anys, i a partir de la llei estatal 482/1999, la província de Belun ha acabat per reconèixer com a ladins fins a trenta-nou municipis;<ref>Avui trenta-vuit, per fusió dels dos de Zolt el 2016.</ref> no tan sols Anpezo i els dos de Fodom (Fodom i Col), sinó també La Ròcia i la totalitat de les comarques del Cadòr, Agort i Zolt. Amb aquestes dues darreres, el ladí ocuparia dos terços de la província.
 
== Classificació dels dialectes ==
Línia 153:
A la Ladínia Central de les cinc valls, el ladí resisteix prou bé: el nombre de parlants (uns trenta mil) es manté i augmenta lleugerament; de mitjana, s'acosta al 80 % de la població del territori ètnic, segons el cens de 2011.
 
Entre els noneso-solandres, ja hem vist que no baixen de vuit mil els que es reclamen ladinòfons insistentment.
 
Quant a la Ladínia "emergida", no hi ha xifres fiables de parlants, però es calcula que en podrien ser uns deu mil; un terç de la població total, que és essencialment autòctona.
 
En tot cas, el ladí és considerat llengua amenaçada, per un conjunt de motius:
Línia 165:
* els entrebancs administratius i ideològics a la lliure intercomunicació del domini ladí (i, no cal dir-ho, més encara panrètic).
 
A banda de les publicacions normatives i de les obres literàries, es disposa d'un bon nombre de llibres escolars d'introducció al ladí. També existeixen moltes i bones [[gramàtica|gramàtiques]] descriptives, [[diccionari]]s i anàlisis lingüístiques. Els diversos instituts ladins han multiplicat i diversificat considerablement la producció bibliogràfica ladina, en les darreres dècades, i també produeixen material audiovisual. Hi ha dos diaris, ''Die Dolomiten'', en alemany, i ''Alto Adige'', en italià, que inclouen treballs en ladí. Entre les publicacions que serveixen com a fonts d'informació sobre aspectes acadèmics, activitats polítiques i assumptes socials, hi ha ''[[Mondo ladino]]'', editada per l'[[Istitut Cultural Ladin]] de Fascia, principalment en llengua italiana, i ''Ladinia'', editada per l'[[Istitut Ladin]] de Val Badia, escrit en alemany en la major part. Íntegrament en ladí són les revistes ''La usc di ladins'' ('La veu dels ladins'), fundada el 1949 i sota la responsabilitat de la ''Union'' d'ençà 1972, i ''Ladin!'', de l'Istituto de Borcia. A banda dels instituts ladins, diverses universitats tenen secció dedicada específicament a estudis ladins; sobretot, a Bozen i a Àustria.
 
A Internet es desplega una ciberladínia notable.
 
== Panoràmica històrica ==
 
=== Ladínia Central ===
Durant segles, els ladins dolomítics formaren part dels [[Imperi Habsburg|estats habsbúrgics]]; concretament, de la província del [[Tirol]]. N'hi hagué un intermedi durant el període napoleònic, en què tot el Tirol fou transferit a [[Baviera]], aliada de Napoleó. Els ladins se sumaren a la insurrecció patriòtica tirolesa d'[[Andreas Hofer]] (1809). El 1810, per primera vegada a la història, Ladínia fou trossejada administrativament, en ésser repartida entre Baviera i el [[Regne napoleònic d'Itàlia|Regne d'Itàlia]] napoleònic. El 1813 la derrota napoleònica a la zona permeté la restauració de l{{'}}''statu quo'' tradicional.
 
Els ladins dolomítics reberen intensament la pressió multisecular de la llengua i la cultura alemanyes, doblement presents: en la quotidianitat, en tractar-se de la llengua de les comarques veïnes; i també des del poder, com a llengua oficial d'una gran potència, Àustria, alhora que vehicle d'una de les cultures més consolidades i prestigioses d'Europa. Les crides a l'estandardització del ladí (com la primera, de Micurà de Rü, el 1833) no tingueren efectes pràctics immediats.
 
Per descomptat, les autoritats austríaques eren perfectament conscients de l’existència dels ladins, però als censos els recomptaven entre els “italians”, llevant el de 1847.
 
Els ladins atenyeren notorietat internacional a partir de 1873, arran que [[Graziadio Isaia Ascoli]] donà a conèixer l'existència del [[Llengües retoromàniques|retoromànic]] a la romanística internacional. Mentrestant, l'[[irredemptisme italià]] en reivindicava la italianitat indiscutible, juntament amb la del Trentino.
Linha 182 ⟶ 181:
El 1890 els ladins reaparegueren al cens lingüístic austrohongarès.
 
Simptomàticament, la reivindicació nacional ladina s'engegà entre la diàspora: a partir de 1905, la ''Union Ladina'' d'Innsbruck cridà al reconeixement i l'oficialitat de la llengua i la cultura, la normativització unitària, el reforçament de l'autoestima lingüistico-cultural, la formació d{{'}}''unions di ladins'' en totes les valls i municipis, etc. Aquesta font ja no s'estroncarà.
 
Després d'un intent frustrat el 1906 per l'oposició ferotge dels inevitables diputats italianistes de Viena ("I ladini sono italiani!"), finalment el 1910 els ladins foren reconeguts oficialment com a ètnia ''(Volkstamm)'' amb llengua pròpia.
 
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] les Dolomites constituïren un dels front principals de combat entre Itàlia i Àustria-Hongria, de què la població patí agudament.
 
Conclosa la guerra, el territori fou ocupat per tropes italianes conjuntament amb el Trentino i el Tirol fins al Brenner (Tirol del Sud); tots plegats foren annexats al Regne d'Itàlia el 1919, en aplicació del [[Tractat de Saint-Germain-en-Laye|tractat de pau de Saint-Germain-en-Laye]] amb Àustria.
 
El 5 de maig de 1920, en un aplec patriòtic celebrat al Pas de Gherdëina ''(Jouf de Frea)'' s'adoptà l'actual bandera tricolor de Ladínia.
 
En el cens italià de 1921, com que acabaven de ser annexats i l'Estat anterior els havia reconeguts com a nacionalitat, els ladins pogueren declarar la seva llengua: n'eren 14.584. Seria l'única vegada en moltes dècades.
 
El [[Feixisme italià|règim feixista]] (1922-1943) proclamà la italianitat indiscutible del ladí, alhora que en perseguia tot rastre de presència pública.
 
El 1923, en concloure el període d'administració extraordinària cívico-militar, els territoris annexats el 1919 es reestructuren com a província italiana de Trento, llevat de Fodom i Anpezo, transferits a la província vèneta de Belun. Quan, el 1927, la majoria dels territoris germanòfons foren segregats de la província de Trento per a constituir la de Bozen, s'hi emportaren Val Badia i Gherdëina, mentre que Fascia restava sota Trento. S'havia consumat la tripartició dels ladins: una operació transparent de divisionisme administratiu amb què promoure l'assimilació italianista; operació exercida, a més a més, pel règim feixista. Els ladins l'han denunciada i combatuda incansablement des de llavors; però, simptomàticament, continua en vigor.
 
Arran de l{{'}}''[[Anschluss]]'' d’Àustria, Hitler i Mussolini acordaren (21 octubre 1939) de forçar els ladins a l'[[Acord d'Opció al Tirol del Sud|opció de ciutadania]], per derivació dels sudtirolesos: podien triar entre restar a Ladínia com a ciutadans italians, però comprometent-se a l'assimilació total, o adoptar la ciutadania alemanya, traslladar-se al Reich i germanitzar-se del tot. 7.029 ladins optaren pel Reich, però l'intercanvi poblacional fou estroncat pel desenvolupament de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
El país viuria sota ocupació nazi de 1943 a 1945.
 
Pel maig de 1945, encara sota ocupació estatunidenca, es reprèn la reivindicació ladina, amb un nou esclat de ''unions di ladins'' d'àmbit comarcal o local, finalment federades el 1951 en la ''Union di Ladins dla Dolomites'', de Bozen, que prendrà el nom definitiu de ''Union Generela di Ladins dla Dolomites'' en repatriar-se a Urtijëi, el 1957. Serà l'organització estratègica del moviment en les dècades a venir.
 
Hi segueixen dècades de lluita pel reconeixement dels drets dels ladins envers l'Estat, les regions i les províncies, amb victòries lentes, però notables, que menen a la situació actual. Remarquem el reconeixement de l'ètnia (1951) i de la llengua (1972) per part de Bozen; la lenta entrada en l'escolarització a partir de la postguerra, i a l'administració a partir de 1989; la creació dels instituts ladins, a partir de 1975; i, sobretot, la recent normativització unitària.
 
D'altra banda, la lluita contra la tripartició, i el diferend d'actitud del Tirol del Sud, han provocat múltiples campanyes per la integració de totes les valls ladines en aquella província: a Anpezo i Mareo el 1947, 1964, 1973, 1974, 1991 i 2007; a Fascia en 1972 i 1977; a Fodom el 1973 i 1991...
 
=== Valls noneso-solandres ===
Fins a l'annexió italiana de 1919, les valls noneso-solandres (Non, Sol, Rabi, Péi) tingueren la mateixa experiència històrica que la Ladínia Central, però completament desvinculades d'aquesta per una àmplia cunya germanòfona. D'ençà d'Ascoli la romanística especula sobre llur possible ladinitat, que en les darreres dècades han començat a reivindicar activament, sense obtenir cap reconeixement oficial.
 
=== Ladínia belunesa ===
L'experiència històrica del municipi de La Ròcia i de les comarques del Cadòr/Cumelgu, Àgort i Zolt difereix substancialment de la resta dels ladins: tots aquests territoris formaren part històricament de la [[República de Venècia]]; tingueren una influència del vènet tan intensa com fou la de l'alemany sobre la resta dels ladins; i han seguit sempre la mateixa sort del [[Vèneto]], en què mai no han deixat d’estar enquadrats administrativament. Així, fou conjuntament amb el Vèneto que foren incorporats a l'Estat italià, el 1866. Llur desvetllament recentíssim, ja en el segle XXI, no sembla que tingui gaire complicitats a la Ladínia Central, on molts hi volen veure una maniobra de distracció promoguda per les autoritats vènetes amb voluntat italianista.
 
== Mostres de la llengua ==
 
=== Frases comunes ===
 
{| class="wikitable"
! Català
Linha 295 ⟶ 292:
=== ''[[El Corb i la Guilla]]'' a les faules de [[Fedre]] ===
==== Variants ladines ====
 
;Ladin dla Val Badia (marô)
:''La olp ea endo en iade afamada. Te chel veghera en corf co tignia en tòch de ciajó te so bech. "Chel mo sess pa bun", s'ara ponsé, y à cherdé le corf: "Tan en bel che t'es! Sce to cianté è tan bel co to ciaré fora, spo este dessogü tö le plü bel vicel de düc."''
Linha 361 ⟶ 357:
* ''Ladin: the Ladin language education in Italy''. 2nd ed. [Barcelona?]: Mercator European Research Centre on Multilingualism and Language Learning, 2016 (Regional dossiers series) En línia: https://www.mercator-research.eu/fileadmin/mercator/documents/regional_dossiers/ladin_in_italy_2nd.pdf
* Maurer-Lausegger, Herda. "The diversity of languages in the Alpin-Adriatic region: I, linguistic minorities and enclaves in northern Italy". ''Tfs, Tidskrift for Sprogforskning'', 2, no. 1 (2004), p. 5-23. [En línia: http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.844.8443&rep=rep1&type=pdf]
* Valentini, Erwin. ''Ladin standard: n lingaz scrit unitar per i ladins dles Dolomites''. Urtijëi: Union Generela ddi Ladins dles Dolomites, 2002.
* Videsot, Gerda. "El ladí". ''Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura'', XVI, p. [209]-220. [En línia: http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/6053/El+lad%ED.pdf?sequence=3]
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.proel.org/mundo/ladino.htm ''Lenguas del Mundo''], {{es}} (informació extreta d'aquest lloc amb autorització)