Accident petroquímic de la Canonja de 2020: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 64:
Un estudi de l'equip d'investigació del centre universitari de l'[[Institut Químic de Sarrià]] (IQS) encapçalat pel catedràtic d'Enginyeria Química, el doctor Eduard Serra, conclogué amb un informe presentat el 14 de juliol de 2020, que l'accident a IQOXE s'havia produït per "una concatenació de circumstàncies no detectables que portaren a una reacció química sobtada, inesperada i imprevisible per ser desconeguda". L'informe confirmava que l'explosió es produí durant el procés de producció d'un lot de MPEG 500 (metoxi-[[polietilenglicol]]) quan se superaren els 300 graus Celsius a l'interior del reactor, i això provocà l'explosió. I a més, el mateix informe assegurava que tot i l'explosió, tant el reactor com la seguretat eren els més moderns i avançats. Així entre les circumstàncies indicades per l'equip d'investigació, s'hi podien trobar la inestabilitat de la mescla dins del reactor, la diferència de temperatura entre la part alta i la base del reactor, que el producte final no cobria del tot l'ejector petit del reactor, i que la velocitat de reacció que era indetectable no permetia cap maniobra. El doctor Julià Sampere, també autor de l'estudi, explicà que cap dels fets per si sols era determinant per posar en risc la seguretat del reactor, però que la coincidència de tots ells generà una situació que segons reproduïren posteriorment al laboratori "porta a la descomposició violenta del MPEG". Segons els mateixos autors, el MPEG no era considerat un producte químic perillós, i que la seva investigació comprovà que sí que ho era si se'l sotmetia a temperatures superiors als 300 graus Celsius, ja que llavors el producte químic es descomponia i generava una pressió superior als 200 bars sent "altament explosiu". Finalment els investigadors declararen que la víctima de Torreforta era un fet "absolutament impensable" després que a causa de l'explosió es desprengués un fragment del reactor i aquest gràcies a un possible "efecte gir" es desplacés fins als 2.500 metres de distància.<ref>{{ref-notícia |títol=IQS concluye que el accidente de Iqoxe fue "inesperado e imprevisible" |publicació=Europa Press |url=https://www.europapress.es/catalunya/noticia-iqs-concluye-accidente-iqoxe-fue-inesperado-imprevisible-20200714142051.html |consulta=15 juliol 2020 |data=14 juliol 2020}}</ref>
== Judici ==
El 17 de juliol de 2020, el jutjat d’instrucció 1 de Tarragona dictà una interlocutòria on acordava l’aixecament del secret de les actuacions de les diligències obertes a conseqüència de l’explosió produïda a l’empresa IQOXE. Segons el sumari del cas, s'investigaven les deficiències detectades en la seguretat, la insuficiència del personal de vigilància, les condicions laborals i defectes en el manteniment de les instal·lacions i la maquinària, que haurien causat presumptes delictes d’imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra el dret dels treballadors. La primera peça del cas tractaria sobre les actuacions empresarials i administratives amb relació a les autoritzacions i llicències per alguns dels seus reactors que van comportar un increment significatiu de la capacitat de producció de l’empresa. I la segona peça tractaria sobre la investigació de presumptes delictes relacionats amb el medi ambient, ja que es desprenia que s'havien realitzat també vessaments directes al mar perquè la depuradora no tenia prou capacitat per tractar la gran quantitat de residus que produïa la fàbrica.<ref>{{ref-notícia |títol=El jutjat d’instrucció 1 de Tarragona aixeca el secret de les actuacions pel 'cas IQOXE' |publicació=Reusdigital.cat |url=http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/el-jutjat-dinstruccio-1-de-tarragona-aixeca-el-secret-de-les-actuacions-pel-cas |consulta=24 juliol 2020 |data=17 juliol 2020}}</ref>
== Referències ==
| |||