Leopold Fitzinger: diferència entre les revisions

'''Leopold Joseph Franz Johann Fitzinger''' ([[Viena]], 13 abril 1802 - [[Hietzing]], 20 de setembre de 1884), va ser un [[zoòleg]] [[Àustria | austríac]].

== Biografia ==

Va ser un apassionat de la [[història natural]] i particularment de les plantes des de la seva joventut. Es va fer aprenent d'un [[farmacèutic]] a l'edat de 14 anys. Va començar a freqüentar la [[Universitat de Viena]] on va seguir els cursos de [[botànica]] de [[Nikolaus Joseph von Jacquin]], però va interrompre els seus estudis a partir de [[1817]]. En aquells dies es va convertir en assistent del [[Museu d'Història Natural de Viena]], dirigit pel cunyat de Jacquin, [[Carl Franz Anton Ritter von Schreibers]] (1775-1852), on va treballar durant 27 anys, fins a [[1844]]. Es va ocupar fins a [[1835]] dels vertebrats inferiors, però va afegir els [[Mammalia | mamífers]] a les seves funcions en [[1835]].

En reconeixement al seu treball, va obtenir el títol de doctor honorari de la [[Universitat de Königsberg]] (1833) i de la Universitat de [[Halle (Saxònia-Anhalt)]] (1834). Deixà el museu el [[1861]] i dirigí durant uns anys els zoos de [[Munic]] i de [[Budapest]].

Fitzinger va treballar amb un ampli espectre d'animals. El [[1826]] publicà ''Neue Classification der Reptilia'', assaig sobre la classificació de les [[espècie]]s basat en part en els treballs dels seus amics [[Wilhelm Hemprich]] (1796-1825) i [[Heinrich Boie]] (1794-1827). El [[1843]] publicà ''Systema Reptilium'', que cobreix de fet només els [[Gekkonidae | gecos]], els [[Chamaeleonidae | camaleons]] i les [[Iguanidae | iguanes]]. El [[1864]] publicà un atles mundial dels rèptils i els amfibis que va gaudir de gran popularitat i que incloïa 108 gravats esplèndids.

La importància de la seva obra va ser reconeguda per nombroses societats científiques de tot el món que li atorgaren el títol de membre honorari.