Diferència entre revisions de la pàgina «Les cérvoles»

27 octets eliminats ,  fa 8 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
 
 
== Història ==
L'[[opereta]] ''Les Cérvoles'' s'estrenaren a l'Òpera de Montecarlo el [[6 de gener]] del [[1924]]. Es tracta d'una creació dels [[Ballets Russos]] de [[Serguei Diàguilev]], amb tema i música de [[Francis Poulenc]], llibret de [[Jean Cocteau]] i coreografia de [[Bronislava Nijinska]], germana de [[Vàtslav Nijinski]]. Els decorats i els vestits eren de [[Marie Laurencin]]. La representació fou un èxit triomfal i l'estrena a [[París]], el [[26 de maig]] següent al [[Théatre des Champs-Élysées]] i en el marc dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1924]],<ref name="Museu de l'Orangerie"> [http://www.musee-orangerie.fr/en/artwork/does Museu de l'Orangerie] {{fr}} i {{en}}</ref> fou esperada amb expectació.<ref name="{{ISBN|8476647808}}"></ref>
 
A mig camí entre la paròdia i la crítica de costums, aquest divertiment coreogràfic dividit en vuit quadres posa en escena la societat elegant i amanerada de principis dels [[anys vint]]. El títol de ''Les Cérvoles'' fou inspirat a [[Francis Poulenc]] pels animals així denominats, però d'identitat zoològica difícil de determinar, que habiten les teles de [[Marie Laurencin]]. El compositor recorda l'argument del ballet:<ref name="{{ISBN|8476647808}}"></ref>
L'[[opereta]] ''Les Cérvoles'' s'estrenaren a l'Òpera de Montecarlo el [[6 de gener]] del [[1924]]. Es tracta d'una creació dels [[Ballets Russos]] de [[Serguei Diàguilev]], amb tema i música de [[Francis Poulenc]], llibret de [[Jean Cocteau]] i coreografia de [[Bronislava Nijinska]], germana de [[Vàtslav Nijinski]]. Els decorats i els vestits eren de [[Marie Laurencin]]. La representació fou un èxit triomfal i l'estrena a [[París]], el [[26 de maig]] següent al [[Théatre des Champs-Élysées]] i en el marc dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1924]],<ref name="Museu de l'Orangerie"> [http://www.musee-orangerie.fr/en/artwork/does Museu de l'Orangerie] {{fr}} i {{en}}</ref> fou esperada amb expectació.<ref name="{{ISBN|8476647808}}"></ref>
 
A mig camí entre la paròdia i la crítica de costums, aquest divertiment coreogràfic dividit en vuit quadres posa en escena la societat elegant i amanerada de principis dels [[anys vint]]. El títol de ''Les Cérvoles'' fou inspirat a [[Francis Poulenc]] pels animals així denominats, però d'identitat zoològica difícil de determinar, que habiten les teles de [[Marie Laurencin]]. El compositor recorda l'argument del ballet:<ref name="{{ISBN|8476647808}}"></ref>
 
{{cita|
:''"Vaig tindre la idea d'ambientar unes festes galants modernes dins d'un ampli saló de camp tot blanc, amb un immens canapè de color blau Laurencin com a única peça de mobiliari. Una vintena de dones coquetes i encantadores hi joguinejaven amb tres homes ben plantats vestits de remadors. Podies no veure res en aquests jocs galants, o bé imaginar el pitjor..."''<ref>Citat a José Pierre, ''Marie Laurencin'', [[París]], Somogy, [[1988]], pàg. 104.</ref><ref name="{{ISBN|8476647808}}"></ref>}}
 
== Descripció ==
Aquest [[oli sobre tela]] de 73 × 92 cm és un quadre preparatori del teló de fons de l'escenari. La composició s'organitza a partir d'una figura central, una dona-cérvola, al voltant de la qual graviten alguns animals fantàstics, una guitarra sense cordes i una altra figura estranya, mig dona i mig cérvola, amb un braç acabat en forma de peülla de cèrvid. Darrere de les figures, un motiu en expansió es repeteix en una successió de tons evanescents.<ref name="{{ISBN|8476647808}}"></ref>
 
Laurencin es va prendre la seua participació en aquesta opereta com un manifest artístic i va mostrar un especial afecte per aquest quadre fins al punt que el va penjar a la sala d'estar de casa seua durant un temps.<ref name="Museu de l'Orangerie"></ref>
 
== Referències ==
 
<div style="font-size:85%">
{{referències}}
2.018.935

modificacions