Les granotes (Aristòfanes): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
apartat de traduccions catalanes i n'he posat 2 |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
Quan Dionís arriba al riu, [[Caront (mitologia)|Caront]] el du a l'altra banda amb la seva barca. Xànties, com que és un esclau, no té permís per a pujar a la barca, ja que no va poder participar en la [[Batalla de les Arginusies]] i per tant, ha de rodejar el llac.
Quan Dionís rema, sent un cor de granotes (l'única escena de l'obra que representen les granotes). El seu cant [[onomatopeia|onomatopèic]] -"roc-roc"- (en grec: Βρεκεκεκέξ κοάξ κοάξ) és constantment repetit i Dionís canta amb aquestes. Quan arriba a la riba, Dionís es troba amb Xànties, que es burla d'ell cridant per veure el terrorífic monstre d'[[Empusa]]. Aviat, apareix un segon cor compost pels esperits iniciats en el culte de Dionís.
En arribar, [[Eac]] confon Dionís amb Hèracles a causa de la seva roba. Com que encara està enfadat pel robatori de Cèrber per part d'Hèracles, l’amenaça de deixar-li anar uns monstres com a venjança. Espantat, Dionís es canvia la roba amb Xànties. Després, arriba una noia que està molt contenta de veure Hèracles i el convida a un banquet amb altres noies ballant, i Xànties està molt content de fer un favor. Però, Dionís, ràpidament, vol tornar-se a canviar la roba. Dionís, un altre cop amb la pell de lleó d'Hèracles, es troba més gent enfadada amb Hèracles; així doncs, es torna a canviar la roba amb Xànties per tercera vegada.
Quan Eac torna, Xànties li explica que hauria de torturar Dionís per saber si realment és o no un lladre i li ofereix diverses maneres de fer-ho. Dionís, aterrit, confessa que és un déu i, aleshores, és portat davant dels mestres d'Eac, que verifiquen el que diu.
Després, Dionís es troba amb Eurípides enmig d'un conflicte. Eurípides, que acabava de morir, estava desafiant el lloc de "millor poeta tràgic" al gran Èsquil durant un sopar d'Hades. Es fa un concurs amb Dionís com a jutge i els dos dramaturgs fan torns per citar versos de les seves obres rient-se l'un de l'altre. Eurípides defensa que els personatges de les seves obres són millors perquè són més realistes i lògics, mentre que Èsquil creu que els seus idealitzats personatges són millors perquè són heroics i models de virtuts. Èsquil aconsegueix la raó en la discussió i comença a ridiculitzar Eurípides. Mostra els versos d'Eurípides citant molts dels seus pròlegs i interposant-se cada vegada amb: "...va perdre la seva petita ampolla d'oli".
Per finalitzar el debat, es presenta una balança i se'ls diu que han de dir unes línies dels seus versos. Aquells versos que tinguin més "pes" faran que la balança s'inclini al seu favor. Èsquil guanya, però Dionís encara no pot decidir amb qui renaixerà. Finalment, decideix endur-se el poeta que doni més bon consell sobre com salvar la ciutat. Eurípides dóna respostes ben formulades, però sense significat, mentre que Èsquil les dóna més pràctiques. Així doncs, Dionís s'endú Èsquil en comptes d'Eurípides. Abans de marxar, Èsquil proclama que mentre ell no hi sigui, [[Sòfocles]] hauria d’ocupar el seu lloc.
Línia 28:
== Traduccions catalanes ==
* ''Comèdies, vol. V: Les tesmofòries. Les granotes.'' Traducció de Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974.
* ''Les granotes''. Traducció de Cristian Carandell. Adesiara: Martorell, 2014.
| |||