Liaqat Ali Khan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
'''Liaqat Ali Khan''' —''Liāqat Alī Khān'' لیاقت علی خان, en urdú— (districte de [[Karnal]], [[1 d'octubre]] de [[1895]] - [[Rāwalpindi]], [[16 d'octubre]] de [[1951]]) fou un polític pakistanès, secretari honorari de la [[Lliga Musulmana]] (1937-1947) i Primer Ministre del [[Pakistan]], Ministre d'Afers Exteriors i d'Afers de la [[Commonwealth]] i [[Caixmir]], i Ministre de Defensa. Fou també Ministre de Finances en el govern interí de l'Índia abans de la independència, el 1946. Era fill del ''nawab'' de [[Mandal]] Rustam Ali Khan i net del nawab Ahmad Ali Khan que havia donat suport als britànics en la revolta de [[1857]].
El [[1932]] es va afiliar a l{{'}}''All India Muslim League'' ([[Lliga Musulmana de l'Índia]]) i quan la Lliga es va dividir el [[1927]], va donar suport a [[Muhammad Ali Jinnah]]. De [[1926]] a [[1940]] fou membre del consell legislatius de les [[Províncies Unides]] on fou vicepresident del consell de 1931 a 1936, i el 1936 secretari honorífic de l{{'}}''All India Muslim League'' (hi ho va restar fins a 1947) tot i que entre 1936 i 1938 va estar afiliat al partit dels propietaris de les Províncies Unides (''National Agriculturalist Party'') dirigit pel nawab de [[Chattari]]. De 1940 a 1945 va preparar a la Lliga per la victòria electoral que de manera esclatant va obtenir el 1945-1946. Va presidir el partit en les absències de Jinnah que el [[1943]] va forçar la seva reelecció com a secretari honorífic. Va participar a diferents reunions i negociacions entre les quals la conferència de [[Simla]] en [[1945]]. El [[1946]] va dirigir el bloc de la Lliga Musulmana al govern provisional i fou ministre de finances.
El [[2 de juny]] de [[1947]] la partició fou acceptada i fou designat primer ministre del Pakistan amb Jinnah com a governador general. Jinnah va morir l'[[11 de setembre]] de [[1948]] i Liaqat Ali Khan va dominar la política del país. El 1949 va fer front al boicot indi causat per la negativa pakistanesa de devaluar la [[rupia]] pakistanesa al mateix temps que la rupia índia; el boicot va durar 18 mesos i Liaqat no va cedir i l'Índia va haver de modificar la seva posició. El [[7 de març]] de [[1949]] va presentar la Resolució d'Objectius que mirava d'incloure a les minories i formar un exèrcit, combinar els poders constitucionals i els religiosos i disposar temporalment dels poders de les províncies. El setembre de [[1950]] va presentar l'informe de la Comissió de Principis Fonamentals, que va trobar forta oposició especialment al Pakistan oriental, però el [[8 d'octubre]] de [[1950]] va esdevenir president de la Lliga i va decidir convocar eleccions abans d'iniciar la redacció de la Constitució. El 1950-1951 Índia va concentrar tropes a la frontera i Liaqat va intentar arranjar diplomàticament el conflicte.
Estava en plena campanya per les eleccions quan fou assassinat per un afganès de nom Saad Akbar el [[16 d'octubre]] de [[1951]] a [[Rawalpindi]]; l'assassí va morir a mans de la policia. De manera pòstuma va rebre el títol de ''Kaid-i Milla'' (Cap de la Nació).
| |||