Diferència entre revisions de la pàgina «Litografia»

4 octets eliminats ,  fa 9 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (Bot elimina espais sobrants)
m (neteja i estandardització de codi)
Per a cada color s'ha d'usar una pedra diferent i, evidentment, el paper haurà de passar per la [[premsa]] d'imprimir tantes vegades com tintes s'emprimin. D'altra banda, la litografia facilita la creació múltiple d'una imatge per mitjà d'impressions de color superposades. [[Andy Warhol]], per exemple, va popularitzar als anys seixanta els seus retrats múltiples, tot i que ell va fer servir la [[serigrafia]].
 
Ja fa anys que les pedres litogràfiques han estat substituïdes per planxes de metall que tenen les mateixes propietats que la pedra, però es continua anomenant litografia artística.
 
Posteriorment, amb l'aparició de les rotatives es van començar a emprar làmines flexibles de [[zinc]] o d'[[alumini]], i més recentment de [[plàstic]], en substitució de les pesades [[pedres]] litogràfiques. Amb la incorporació de la [[fotolitografia]], aquestes planxes van deixar de ser [[dibuix]]ades a mà, ja que la sensibilització [[química]] per medis [[fotogràfic]]s de la seva superfície permetia exactes reproduccions fotogràfiques.
 
== Resultat ==
 
==Als Països Catalans==
En els [[cartell]]s impresos mitjançant el sistema litogràfic, tan freqüents en la segona meitat del {{segle|XIX|s}} i primeres dècades del {{segle|XX}}, s'utilitzaven quinze, vint o més tintes. Entre ells són de destacar els que anunciaven les curses de braus, els de Setmana Santa, i els [[disseny]]ats en la zona republicana durant la [[Guerra Civil espanyola]].
 
A Catalunya -i a tot l'estat espanyol- el pioner de la litografia és [[Josep March]] amb la seva estampa de l'escut de la Junta de Comerç, del 1815,<ref>{{ref-web|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23|títol=www.bnc.es}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23|data=2014}}</ref> custodiada a la [[Biblioteca de Catalunya]], institució que també posseeix una vuitantena d'altres "incunables litogràfics", nom amb què es coneixen les estampes litogràfiques anteriors a 1825. Encara que aquest procediment va ser extensament usat amb fins comercials, la major part dels grans pintors dels segles XIX i XX també el van emprar, ja que facilitava obtenir un cert nombre de còpies d'un mateix treball: [[Picasso]], [[Toulouse-Lautrec]], [[Joan Miró|Miró]], [[Mondrian]], [[Ramon Casas]], [[Antoni Tàpies i Puig|Tàpies]], [[Alfons Mucha]], etc.
 
==Galeria d'imatges==
2.023.006

modificacions