Diferència entre revisions de la pàgina «Llista de mots catalans d'origen cèltic»

m
neteja i estandardització de codi
m (Tipografia)
m (neteja i estandardització de codi)
Aquesta és una llista de paraules catalanes d'origen [[Celtes|celta]], moltes d'elles compartides amb altres llengües romàniques. Algunes d'aquestes paraules ja existien en llatí com a préstecs procedents de les parles cèltiques, generalment del gal, mentre que d'altres van ser rebudes procedents d'altres idiomes.
 
== Els elements cèltics en català ==
* '''Bedoll'''. Del cèltic BETULLOS, diminutiu de BETWA, que a través del femení BETULLA va passar al llatí.<ref name="COROMINES03"/>
*'''Bèrbol'''. 'Espècie d'herpes'. En els dialectes occitans apareix ''bèrbi'' i ''bers''. En altres dialectes occitans trobam les formes ''derbi'' i ''derbesse'', que van amb ''dérbeda'' i ''dérbia'' de l'Alta Itàlia, reto-romànic ''dìervet'' i amb el francès ''dart(r)e'', provinents del cèltic *DERVETA (documentat en llatí tardà en les formes ''derbita'' 'herpes' i ''derbiosus'' 'herpètic'. La forma catalana vendria d'una variant consonàntica BERB- de la mateixa arrel.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.766-768.</ref>
*'''Bitlla''' o '''birla'''. 'Peça de fusta tornejada en forma que s'aguanti dreta, destinada al joc i a diversos usos tècnics'. Francès ''bille'', avui relegat als parlars de Bèlgica i la Vall d'Aosta en el sentit de bitlla de jugar; valencià,aragonès,murcià i basc de Güipúscoa ''birla'', algunes parles castellanes ''birlo''. Podria venir d'una base cèltica *BIDLA o *BIDLO, derivada de l'arrel BHEID- 'fendre, estellar, partir'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.812-815.</ref>
* '''Blaca'''. 'Garric, alzinoi'. Nom sobretot occità. Vendria del gal *BLAKKA 'plantació'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.820-822.</ref>
* '''Blair o bleir.''' 'Abrusar, mustigar, fer malbé'. Occità antic ''blaïr'' (més comunament ''blazir'' o ''blezir''), 'marcir, descolorir, tornar lívid'. Probablement de *BLESTUIARE o *BLASTIARE, derivat cèltic d'un germànic BLAST.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.844-846.</ref>
* '''Brisa'''. 'Tipus de vent'- Mot comú al castellà i portuguès ''brisa'', francès ''brise'', italià ''brezza'', anglès ''breeze'', neerlandès ''brise''. Relacionat amb el francès ''briser'' 'rompre', de conegut origen cèltic.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 238-240.</ref>
* '''Brisa'''. 'Rapa i pellofes dels raïms premsats'. Podria venir del llatí BRISARE (francès ''briser''), d'origen cèltic. Occità antic i dialectal ''brisa'', ''briso'' 'molla, engruna, miqueta'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 240-241.</ref>
* '''Broc'''. 'Punta de branca', 'canonet per on s'aboca un líquid'. Mot comú a l'occità. Mateix origen que '''broca'''. De *BROCCU o *BROCCA 'objecte prominent capaç de ficar-se dins un altre'. Irlandès mitjà ''brocc'' i el gal·lès i bretó mitjà ''broch'' són mots per denominar el teixó, animal de morro prominent que sovint l'usa per furgar, d'un cèltic BROKKOS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 246-249.</ref>
* '''Bruc'''. Occità ''bruga'', milanès ''brüg''. Del llatí gàl·lic BRUCUS, reducció del cèltic comú *VROIKOS. Antic irlandès ''froech,'' gaèlic ''fraoch.''<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 283-287.</ref>
* '''Bruixa'''. Del nom cèltic del bruc *VROIKO-, alterat a *VROIKSA, usat en el sentit de 'la que va per les brugueres' (alemany ''heide'' 'pagà', 'landa' i 'bruc').<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 289-295.</ref>
 
=== C-E ===
* '''Calm''' o '''calma'''. 'Altiplanície', 'plana alterosa i aglevada dalt d'una muntanya'. Mot estès pel nord de Catalunya, tot Occitània, domini franco-provençal, Franc Comtat i Borgonya. Provinent d'una base KALMIS, de l'arrel indoeuropea KEL- 'cobrir, cobricelar, cofar, emmantellar'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II. Barcelona: Curial, 1980, p. 437-440.</ref>
* '''Cama'''. Occità ''camba'', italià ''gamba'', francès ''jambe,'' engadinès ''chamma.'' Podria venir d'un KANəMA/KNAMA, transformat a KAMBA pel romànic (llatí vulgar CAMBA).<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 444-448.</ref>
* '''Cama''' i '''cameta'''. 'Peça corba que forma part de l'arada'. Del cèltic KAMBOS 'corbat'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 448-449.</ref>
=== G-M ===
*'''Gallard'''. Occità i francès ''gaillard'', 'vigorós, valent'. Del celta britònic GUALART 'dominador, dominant, sobirà'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum IV. Barcelona: Curial, 1982, p. 301-304.</ref>
*'''Ganxo'''. Segons Coromines podria venir d'un cèltic *GANSKIO (irlandès antic ''gesca'') i *GANKIO (gal·lès ''cainc''), amb el sentit de 'branca' i altres espècies de ramatge.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum IV. Barcelona: Curial, 1982, p. 343-347.</ref>
* '''Garra'''. 'Part inferior de la cama de l'home, de les cavalleries i algun altre quadrúpede', 'sofraja', 'garró'. Del cèltic *GARRA. Occità ''garra''. francès ''jarret''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum IV. Barcelona: Curial, 1982, p. 380-387.</ref>
* '''Garric'''. 'Varietat d'alzina, alzina petita'. D'un cèltic *KARRIKA, a partir de l'arrel preromana KARR-/KERR-.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum IV. Barcelona: Curial, 1982, p. 390-395.</ref>
* '''Garsa'''. Ocell del gènere ''Pica''. D'un cèltic *KARKIA, parent del britònic ''Kerc'heiz, corcid''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum IV. Barcelona: Curial, 1982, p. 403-408.</ref>
* '''Gavatx'''. 'Pap o papada, sobretot el dels ocells'. De *GAUAKTE o *GAUAKTIO. Occità ''gavaig, gavach o gavai'', estès amb formes com ''gavot, jabot, gavàs, gavazzo...'' als parlars francoprovençals i alt-italians.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum IV. Barcelona: Curial, 1982, p. 432-437.</ref>
* '''Gebre''' o '''gebra'''. D'un cèltic *GEBROS, *GEBRA 'gèlid, hivernal'. Occità ''gibre, geure'', francès ''givre''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum IV. Barcelona: Curial, 1982, p. 444-447.</ref>
 
=== O-R ===
 
* '''Osca'''. 'Mossa, tall fet al costat d'una cosa'. Occità ''osca'', francès antic ''osche'', francès ''oche'', gallec ''osca'', asturià i aragonès ''güesca'', basc ''ozka''. D'una base *ǑSCA relacionada amb el cèltic ASK 'mossa' (gal·lès ''osgo'', bretó ''ask'').<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VI. Barcelona: Curial, 1982, p. 135-138.</ref>
* '''Peça'''. Del cèltic *PĚTTIA, 'tros', 'bocí', 'part'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VI. Barcelona: Curial, 1982, p. 356-359.</ref>
 
=== S-Z ===
 
* '''Saboga'''. 'Gènere de peixos'. Derivat del nom cèltic de l'estiu SAMOS que es quan apareix aquest peix. Mossàrab i aragonès ''saboga'', castellà ''sábalo'', portuguès ''sàvel''. Probablement d'una base cèltica *SABAUKA, alteració de la forma documentada SAMAUKA, potser causada per lenició cèlttica de ''-m-'' en ''-b-''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VII. Barcelona: Curial, 1982, p. 562-563.</ref>
* '''Saió''', 'Franja de sembradura, generalment limitada per dos solcs'. Llenguadocià ''selhoun'', francès antic ''seillon'', reto-romànic ''seglia'', tots amb el mateix significat. Francès modern ''sillon'' 'solc'. Probablement d'una base cèltica *SELION.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VII. Barcelona: Curial, 1982, p. 598-602.</ref>
* '''Sas'''. 'Planell allargat, a manera de terrassa'. Aragonès ''saso'', mateix significat; occità antic ''sais, saissa'' 'gris'. '''Sarda''' i '''sardera''', 'tros que no es cultiva, dalt del sas'. Probablement d'un indoeuropeu i també cèltic *SASSO, amb els derivats *SASSIA I *SASSITA. *SASSO va significar ''blat'' (mots catalans ''xeixa'', ''xixell'', ''xixella'', 'tudó de color grisenc'), amb translació semàntica 'color de gra cereal' > 'gris blanquinós o fosquejant'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VII. Barcelona: Curial, 1982, p. 705-710.</ref>
* '''Sàlic'''. 'Arbust caducifoli de la família de les salicàcies (''Salix purpurea'')'. Celta *SALIKO. Irlandès mitjà ''sail'', genitiu ''sailech'', gal·lès ''helygen''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VII. Barcelona: Curial, 1982, p. 640.</ref>
*'''Tasca'''. 'Prestació forçosa, de caràcter feudal'. Mot comú amb l'occità, francès ''tâche''. D'un *TASKA protocèltic, amb molts de paral·lels en les llengües germàniques i eslaves.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 331-335.</ref>
*'''Tascó'''. ?Cuny'. Mot català i occità. Aragonès i gascó ''tasca'' 'gleva, tarròs'; castellà i portuguès ''tascos'' 'estopa espadada de cànem o de lli'; gallec ''tascon, tasca'' 'espadadora'; castellà ''atascar'' 'embossar'. Afí al cèltic galata ''τασχός'' 'permòdol, clavilla, estaca', d'un cèltic *TASKOS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 335-339.</ref>
*'''Timba'''. 'Precipici'. Sicilià i calabrès ''timpa''; Salerno ''tèmba'' 'penyal'; Basilicata ''tèmba'', ''témba'', ''tèmbe'', ''tèmp'' 'pujol, altura, penyal', amb formes semblants a Cilento, Campània, Apúlia i Abruços. Algunes romanalles als Alps suïssos. Al Bearn ''templà, temblà'' i a l'Alt Aragó ''templar'' 'vessant de muntanya'. El mot reapareix als Balcans. Vinculat als desce4ndents protocèltics de l'indoeuropea TEMP- 'rigidesa, tibantor, tensió'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 480-484.</ref>
*'''Toll'''. 'Gorga'. Castellà ''atollar, atolladero'', portuguès ''toleiro'', gallec ''tola''. Possible origen del cèltic TULLOS, TULLON 'forat, buit'. Irlandès ''toll'', gal·lès ''twll'', bretó ''tull''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 539-545.</ref>
*'''Torm'''. 'Penyal isolat, terròs'. Castellà ''tormo''. Alt aragonès ''turmo''. gascó ''turmo, turmu''. Probablement d'una base preromana i potser cèltica o protocèltica TǓR-MO. s'hi vinculen els mots catalans '''turma''' 'tòfona, testicle' i '''turmell''' 'bony del coll del peu'. Occità ''turmel'', ''trumet'', basc de Guipúscoa ''txurnillo'', ''txurnio'', basc navarrès ''txurmio'', francès ''trumeau'', francoprovençal ''tremé'', portuguès i gallec ''tornozelo'', procedent d'un antic i documentat ''tormezelo''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 598-605.</ref> S
*'''Toron'''. 'Font, deu, ullal'. Occità antic ''toronn, teronn''. D'una possible base *TUROMNOS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 616-620.</ref>
*'''Traire'''. 'Arpó'. Occità ''taraire'', castellà ''taladro'', portuguès ''trado'', francès antic ''tarere'', avui ''tariere'' 'barrina'. Del llatí TARATRUM, d'origen cèltic.<ref name="COROMINES02">COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 697.</ref>
*'''Tranca''' 'barra, bernat' i '''tranc''' 'passa llarga, marxa, bona marxa'. Castellà i portuguès ''tranca'' i ''tranco''. Arrel indoeuropea TER/TR 'perforar'. Baix llatí TARǏNCAS. Gal ''tarinca'' 'ast o pern llargs'. Francès ''taranche'', occità ''tarenco''. Irlandès mitjà i modern, gaèlic ''tairnge'' 'clavilla. clau'. D'un cèltic TARANKĀ o TARǏNKA, D'ON *TRANKA (amb vocalització N > an de tipus gal·lobritònic).<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 701-705.</ref>
*'''Trau'''. 'Forat'. Antigament '''trauc''' i el verb '''traucar'''. Occità ''trauc'' i ''traucar'', francès ''trou'' i ''trouer''. Bretó ''troh'' o ''truh'' 'incisió, osca'. gal·lès ''truwch'' 'mutilat'. Bretó antic ''treorgam'' 'jo perforo'. Podria procedir tot d'un cèltic *TRAORKA, d'on *TRAOCARE i el substantiu *TRÁOCOM.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 725-732.</ref>
*'''Trencar'''. Occità ''trencar'', francès antic ''trenchier''. Cèltic *TRENKO 'jo tallo, trenco, destrueixo'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 757-768.</ref>
*'''Tronya'''. 'Belitre, garneu'. Antic '''trony''' o '''tron''' 'camús'. Occità antic ''tronn'' 'camús' i francès ''trogne'' 'morros, boca o cara deforme'. Del cèltic *TRǓGNA, amb una variant *TRǓNNO en els dialectes britònics.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 878-880.</ref>
*'''Truan''' o '''truà'''. Pres de l'occità antic i el francès antic ''truan''. De l'arrel indoeuropea TREU-/TROU-, d'on en sortiria un cèltic *TROUGANNOS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 895-897.</ref>
 
== Vegeu també ==
 
 
 
 
* [[Llista de topònims catalans d'origen cèltic]]
 
1.862.775

modificacions