Lluís Enric de Borbó-Condé: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
La parella aviat observà la seva incompatibilitat. Així, l'any [[1780]] pràcticament feien vides per separat. El duc de Borbó començà un idil·li públic amb la cantant d'òpera Marguerite Michelot de qui tingué dues filles il·legítimes.
 
Durant la [[Revolució Francesa]], el duc acompanyà al seu pare a l'exili anglès, sobrevivint d'aquesta forma a una mort segura. No fou fins al període de [[Napoleó I de França]] que la família Condé pogué retornar a [[França]] recuperant el seu estatus públic i la seva fortuna. Ara bé, l'any [[1804]], l'emperador decidí executar al príncep [[Lluís Antoni de Borbó-Condé]] per la seva presumpta participació en un complot en contra de l'emperador.
 
Amb la mort del duc d'Enghien l'any [[1804]] i a conseqüència de la inexistència d'altres hereus masculins, la Casa de Condé acabà definitivament l'any [[1830]] amb la mort de Lluís Enric. L'any [[1829]], el príncep redactà un testament en el qual donava 2 milions de francs francesos al baró de Feuchères així com els castells i propietats de Saint-Leu, [[Taverny]], [[Enghien]], [[Montmorency]] i [[Montefontaine]] amb la condició que construís un orfenat pels fills dels soldats de l'exèrcit Condé i Vendée. La resta de la seva fortuna, més de 66 milions de francs francesos, era cedida al seu nebot i fillol, el príncep [[Enric d'Orleans (duc d'Aumale)|Enric d'Orleans]], fill del rei [[Lluís Felip I de França]].
2.358.281

modificacions