Països enllà del Mosa: diferència entre les revisions

De bell antuvi, la llengua administrativa n'era la variant brabançona del [[neerlandès]]. La gent parlava uns dialectes limburguesos excepte per la part meridional de [[Dalhem]] on es parlava [[való]] i [[francès]]. A poc a poc, la frontera lingüística romanogermànica va pujar al nord. La llengua de l'administració de [[Warsage]] ''(Weerst)'' passà del neerlandès al francès al [[1630]], [[Bombaye]] ''(Bolbeek)'' i [[Saint-Jean-Sart]] ''(Sint-Jans-Rade)'' van passar al francès més tard al [[segle XVII|mateix segle]]. Durant l'ocupació francesa, el francès va esdevenir obligatori per a tots. Desprès de 1839, el francès esdevingué obligatori a Bèlgica i el neerlandès als Països Baixos. Poc a poc, les parts de parla neerlandesa a Bèlgica van adquirir drets nous fins a la demarcació de la frontera lingüística al [[1963]]. El moviment de francesització es va parar al [[segle XX]]. Només al municipi de [[Voeren]] subsisteix un conflicte quant a l’ús de les llengües.