Luci Afrani (cònsol 60 aC): diferència entre les revisions

m
Toponímia
m (neteja i estandardització de codi)
m (Toponímia)
Quan Pompeu va rebre la [[Hispània Citerior]] i la [[Hispània Ulterior]] durant el seu segon consolat l'any [[55 aC]] va enviar com a [[Governador romà|governadors]] a Afrani i a [[Marc Petrei]] en nom seu com a legats, mentre ell va restar a Roma.
 
En esclatar la [[Segona Guerra Civil romana|Segona guerra civil]] l'any [[49 aC]] Afrani era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petrei per oposar-se a [[Juli Cèsar]] que s'acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Després d'una campanya curta on Afrani i Petrei van obtenir algunes victòries, finalment van ser derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi va ser concedit amb la condició de llicenciar les seves tropes i de no servir mai més contra ell. Afrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a [[DirraquiumDirraqui]] ''(Dyrrhachium)'', on alguns aristòcrates el van acusar de traïció, però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la [[batalla de Dyrrhacium]] Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l'amo de la mar, però no van escoltar el seu consell.
 
A la [[batalla de Farsàlia]] Afrani va tenir el comandament d'un sector del camp. Després de la derrota, en no poder esperar perdó, va fugir a [[província romana d'Àfrica|Àfrica]], on es va unir a l'exèrcit pompeià dirigit per [[Marc Porci Cató Uticense|Cató]] i [[Quint Cecili Metel Escipió]], i després de la derrota final de [[Batalla de Thapsus |Thapsus]] l'any [[46 aC]], va intentar fugir a [[Província romana de Mauritània|Mauritània]] amb [[Faust Sul·la]] i mil cinc-cents cavallers, però va ser fet presoner per [[Publi Sitti]], un aventurer aliat de Cèsar, i assassinat pocs dies després, segons uns per ordre de Cèsar mateix i segons altres durant un motí.
2.700.664

modificacions